logo

instal·lacions 2011

PAU FAUS (Barcelona, 1974)
Happy Bunker
INSTAL·LACIONS A L’ESPAI PÚBLIC

PLACETA BAIXA DE LA RAMBLA 

Arquitecte i artista visual. Explorador de la quotidianitat urbana i de les pràctiques autònomes dins la ciutat contemporània. Els seus treballs busquen activar mecanismes de representació, narració o interacció que facin aflorar les particularitats i els conflictes del lloc on es troba. Ha estat professor de la Universitat d’Arquitectura del Vallès (UPC) i ha format part del col·lectiu d’exploració urbana Observatori Nòmada. És autor del llibre La ciudad jubilada i coautor del llibre Cohabitaciones. Patrimonio, taxidermia y autoconstrucción en Valparaíso. Ha impartit tallers i exposat el seu treball a diversos centres d’art contemporani de Catalunya (Can Xalant, CCCB, La Panera, Can Felipa.. ) i ha desenvolupat la seva obra a diverses ciutats de l’estranger (Buenos Aires, Valparaíso, Munic, Varsòvia…). www.paufaus.net

La sobredimensió del risc és una estratègia habitual a l’hora de justificar mesures de control i vigilància. Sota un estat d’alerta, la sensació de vulnerabilitat creix i augmenta la demanda en matèria de seguretat. La relació sembla òbvia, però a vegades la seqüència acaba retroalimentant-se fins a nivells insospitats. La instal·lació Happy Bunker reflexiona sobre aquest fenomen prenent l’exemple de la seguretat vinculada a la infància. La tria no és arbitrària. Si bé és cert que infància i fragilitat són paraules que sempre han anat de la mà, darrerament sembla que s’han convertit en sinònims. Això s’ha traduït en una creixent bunkerització dels infants, que minimitza el seu contacte amb l’exterior fins a nivells impensables anys enrere. Aquesta sobreprotecció, fruit de suposades amenaces externes, és aplicable a nombrosos sectors de la societat actual. A Happy Bunker l’espai de lleure sobrevigilat acaba esdevenint militar. Potser haurem de començar a assumir que la felicitat ja només és possible si està envoltada de tanques.

 


MINIATURE (Roger Amat i Adelaida Lamas)

Volem els teus cèntims. El vídeo
INSTAL·LACIONS A L’ESPAI PÚBLIC

LA RAMBLA

Miniature és un col·lectiu artístic que, a partir de les ganes d’experimentar, va néixer el 2008 com a estudi multidisciplinari per donar suport a projectes audiovisuals.

Els seus membres són Roger Amat, graduat en Gràfica Publicitària a l’Escola Serra i Abella i en Art i Disseny a l’Escola Massana, i Adelaida Lamas, llicenciada en Psicologia per la UAB i Màster en Comunicació Audiovisual per la UB. Tots dos evoquen la seva passió per l’art, el disseny i la imatge en les seves diferents vessants, aportant sempre enfocaments conceptuals i transgressors en tots els seus projectes. A banda d’estar involucrats en diversos projectes d’àmbit nacional, actualment dirigeixen, per segon any, la imatge del programa de nous formats audiovisuals de la XTVL Denominació d’origen. Han estat residents a Hangar el 2011 amb el seu projecte Televisió Espai Expositiu (TVEE). Han treballat per a Televisió de l’Hospitalet, la XTVL i Animac, entre d’altres, i han estat convidats a fer classes, participar en conferències, ser jurat o comissaris d’exposicions. Els treballs realitzats per Miniature han estat seleccionats en diferents festivals, exposicions i certàmens d’art i disseny gràfic i han resultat premiats en diverses ocasions.

L’edició 2010 d’Ingràvid va acollir amb un èxit aclaparador la instal·lació interactiva Volem els teus cèntims del col·lectiu Miniature. En un quiosc groc al mig de la Rambla s’hi podien bescanviar monedes d’un cèntim per monedes de 5 cèntims. És a dir, van proposar a la inversa allò que diuen de Santiago Rusiñol que venia duros a quatre pessetes. Aquesta és una història que cada ciutat de Catalunya es fa seva. Miniature la va voler compartir en el marc d’Ingràvid mitjançant una interacció artística per reflexionar amb Figueres al seu propi espai públic.

Ara, un any i escaig més tard, ens presenten el vídeo en què es mostra l’acció des d’un altre punt de vista, des de la càmera instal·lada al propi quiosc i amb les imatges preses a l’entorn.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

familiar
PIMPAMPUM (Daniel Julià i Anna Fuster)

Figueres 2.0
Taller previ i instal·lació interactiva
DOMO 

Daniel Julià i Anna Fuster treballen en projectes interactius tant en l’àmbit comercial com en l’artístic des de Pimpampum.net.

Figueres 2.0 és una transformació virtual de la ciutat executada pels propis habitants, els quals podran modificar el seu entorn quotidià durant el festival. Per aconseguir-ho, es convidarà a tothom que hi vulgui participar a triar i aportar la seva pròpia imatge i/o un objecte representatiu. La fotografia tant de la persona com de l’objecte formaran part de la col·lecció d’elements que permetran interactuar amb la ciutat virtual.

Tothom qui ho vulgui, vilatans i visitants, a partir de la col·lecció d’elements recol·lectats prèviament, podran navegar per alguns espais de la ciutat i incorporar les persones i objectes així com també afegir diàlegs en forma de globus de text.

Aquest projecte es realitza amb la col·laboració de l’Institut INS Deulofeu, en el qual s’imparteix el batxillerat artístic. Els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat treballaran en comú, i entre les seves tasques està la de fer de tutors d’alumnes més petits –de 2n d’ESO– per tal de treballar conjuntament propostes sobre les quals després el públic d’Ingràvid podrà intervenir a l’espai de la Domo.


SANTACREU&LEGRAND

Prestige, 2011
INSTAL·LACIONS A L’ESPAI PÚBLIC

PLAÇA JOSEP PLA 

Estructura de fusta, plàstic
500 x 450 x 500 cm

Camille Santacreu, nascuda el 15 de gener de 1982 a Toulouse, i Mathieu Legrand, nascut el 17 d’abril de 1981 a París, viuen i treballen a Perpinyà. Tots dos estan diplomats en Belles Arts per l’Escola Municipal de Perpinyà (DNSEP, 2010), on es van conèixer. Van començar a treballar plegats el 2009. Utilitzen materials reciclables per crear instal·lacions i escultures. En la fotografia i el disseny creen universos que se situen entre la realitat probable i la ficció tangible.

Cada cop són més nombroses les veus d’alerta que apunten a la quantitat de tones de brossa que la humanitat acumula. Fins i tot existeixen illes a la deriva fetes de residus que no se sap on acumular i que són fruït d’un descontrolat abús de tot tipus de productes: des de bosses de plàstic de la compra fins a aparells de poca durabilitat dels quals ens desfem i brossa més quotidiana com ara envasos, embalatges… Què passaria si tot aquest rebuig es tornés contra nosaltres?

Santacreu&Legrand proposen una instal·lació en forma d’onada gegant, a punt d’engolir-nos i que està construïda a partir de materials de rebuig que provenen d’abocadors i contenidors. Aquesta peça prové d’una instal·lació realitzada al maig del 2011 a la ciutat de Perpinyà, Clearstrem, on es representava un tsunami de fusta recuperada.

 


SCENOCOSME

Fluides
INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA

MUSEU EMPORDÀ

Scenocosme està format per Grégory Lasserre i Anais met den Ancxt. A través de la tecnologia digital, els seus treballs se submergeixen en el món dels somnis, de la poesia. Les seves peces reflecteixen, com en la vida real, una fràgil sensibilitat. Les seves instal·lacions han estat exposades a llocs com ZKM (Karlsruhe, Alemanya), Art Gallery of Nova Scotia (Canadà), Villa Romana (Florència, Itàlia), en nombroses biennals i festivals com BIACS 3 (Sevilla), NAMOC/TransLife – Triennial of Media Art (Xina), INDAF (Corea), Experimenta (Austràlia), C.O.D.E. (Canadà), ISEA (Belfast), Futuresonic (Regne Unit), WRO (Polònia), FAD (Brasil), Citysonics (Bèlgica), Ososphere, Exit, VIA, Scopitone, Seconde nature (França)… en esdeveniments com l’Exposició Universal de Xangai (Xina), Lille3000, Fête des lumières de Lyon, Nuit Blanche… i a espais culturals com Kibla (Eslovènia), Utsikten Kunstsenter (Noruega), Centre des arts d’Enghien-les-Bains, Carré des Jalles i Maison Salvan (França). www.scenocosme.com

Fluides és una obra viva reactiva. L’aigua és sensible a l’energia de les mans dels espectadors i la condueix del cos al centre de l’obra per tal de generar de paisatges sense fi de líquids, llum i so. El número d’espectadors pot influir en la modificació dels paisatge visual i auditiu. El treball se centra en els sons creant una pregunta sensorial a les relacions entre el cos fràgil, l’energia, els materials biològics, llums i sons. Aquesta peça està coproduïda per La Maison des Arts de Créteil, el Festival International VIA de Maubeuge i Lille3000.

 

DIVERSOS ARTISTES
Biblioteca intervinguda
INSTAL·LACIÓ

GALERIA D’ART DOLORS VENTÓS

Projecte comissariat per Javier Martín Jiménez (Hablar en Arte, Madrid)

La Biblioteca intervinguda és un fons de publicacions intervingudes per artistes. El tema proposat el marcarà la publicació utilitzada: com qualsevol biblioteca, caldrà que compti amb tot tipus de “literatura”, destinada a tots els públics. D’aquí que la selecció d’artistes convidats a la primera fase de Biblioteca intervinguda sigui tan heterogènia. La biblioteca accepta tota mena d’intervencions (dibuix, collage, retalls, insercions, etc.), però sempre utilitzant com a suport una publicació ja existent. S’exclouen llibres d’artista pròpiament dits.

La vinculació de l’artista amb la publicació pot ser de diferents formes:
– Una lectura literària o teòrica que ha influït en el seu treball artístic
– Una publicació que pel disseny, forma o estructura li resulti atractiva
– Una edició a la qual se senti unit personalment (un record, un regal, etc.)
– Cap de les anteriors si prefereix que des d’Hablar en Arte se li proposi una publicació

D’aquesta manera, a la biblioteca es troben diferents suports impresos: llibres, catàlegs, atles, llibres de mapes, enciclopèdies, catàlegs d’art, còmics, calendaris o agendes, revistes, diaris, etc.

Amb els artistes: Esther Achaerandio (Madrid, 1982), Izaskun Álvarez Gainza (Sant Sebastià, 1982), Javier Arce (Santander, 1973), Tamara Arroyo (Madrid, 1972), Irene de Andrés (Eivissa, 1986), Marlon de Azambuja (Santo Antônio da Patrulha, Brasil, 1978), Busto Bocanegra (Santander, 1984), Míriam Cantera (Madrid, 1969), Pedro Luis Cembranos (Madrid, 1973), Daños Colaterales (Madrid, 2006), Javier Chavarría, Raúl Díaz Reyes (Madrid, 1977), Julio Falagán (Valladolid, 1979), Theo Firmo (São Paulo, Brasil, 1983), Núria Fuster (Alcoi, València, 1978), María Gambín (Madrid, 1978), Fernando García (Madrid, 1975), María García Ibáñez (Madrid, 1978), Sonia Higuera (Santander, 1973), Edu Hurtado (Valladolid, 1986), Hisae Ikenaga (Mèxic DF, 1977), Olaf Ladouse (Bèlgica, 1968), Juan López (Cantàbria, 1979), Carlos Maciá (Lugo, 1977), Óscar Martínez Martín i Eva Rueda (Madrid, 1972), Momu & No Es (Lucía Moreno Murillo, Basilea, 1982; Eva Noguera Escudero, Barcelona, 1979), Monoperro (Madrid, 1973), Alfredo Morte (Madrid, 1979), Pepe Murciego Coca (Segovia, 1967), Jaime Narváez (Ciudad Real, 1974), Noaz (Madrid, 1978), Blanca Pérez-Portabella (Barcelona, 1973), Jordi Ribes (Barcelona, 1972), Belén Rodríguez (Valladolid, 1981), Mario Sarramián (Valladolid, 1966), Pablo Serret (Madrid, 1975), Daniel Silvo (Cadis, 1982), Luis-Felipe Talo (Barcelona, 1979), Françoise Vanneraud (Nantes, França, 1984), Zoé T. Vizcaíno (Mèxic DF, 1979), Maya Watanabe (Lima, Perú, 1983).