• artistes
 
...................................................................................................................................................
 
ART I COMUNITAT
 
COL•LECTIU HACKITECTURA.NET, STRADDLE3 Y COL•LABORADORS
WIKIPLAZA FIGUERES

El 2006, hackitectura.net va crear el concepte de la WikiPlaza com a resultat d'un treball d'investigació iniciat el 2003 en el qual proposa la creació d'un espai públic que pugui ser construït i transformat de forma cooperativa mitjançant la implantació de noves xarxes d'infraestructures tecnològiques ciutadanes i del desenvolupament d'una sèrie de protocols d'usos oberts i participatius. El primer prototip de la WikiPlaza, es va instal•lar a la Plaça de la Bastilla a París l'any 2009, en el context del Festival Futur en Seine. Recentment ha rebut una beca d'investigació de la Fundación Centro de Estudios Andaluces per al desenvolupament del treball titulat "WikiPlaza. Tecnologies de la informació i la comunicació per a la producció social de l'espai públic". [wikiplaza.org]

Les activitats són obertes a tots els públics, tot programant amb especialment interès per a propar la creació coma eina a la mainada i al públic juvenil.
Laboratori d'Experimentació Artística i Nous Mitjans (Joves) i Performance Interdisciplinar resultat del Taller; Segona Trobada d'Arquitectures Col•lectives (Tot Públic); Laboratori per Inventar Jugant (Infantil); Taller per a nens (infantil); Taller salut mental (Tot Públic); Projeccions i presentacions (Tot Públic)

...................................................................................................................................................
 
ANTONI ABAD (Lleida, 1956)
canal*RROMNA
treball en procés
Lloc: Wikiplaza, la Rambla

És un dels net artistes pioner a l’estat espanyol, els seus treballs s’han presentat a nivell internacional convertint-lo en un referent en el que es refereix a la incidència social del treball artístic. Amb el projecte canal*ACCESSIBLE (2006) va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el Golden Nica Digital Comunities del Prix Ars Electronica de Linz, Austria.

Un grup de joves gitanes recorren espais públics i privats de la ciutat de Figueres provistes de telèfons mòbils amb càmera i GPS integrats. Recopilen i intercanvien experiències i opinions mitjançant missatges d'àudio, foto i text, alhora que coordinen la publicació en temps real a Internet dels canals audiovisuals prèviament acordats. En reunions periòdiques analitzen l’evolució dels canals existents i proposen i decideixen nous temes a tractar. Un projecte de comunicació mòbil audiovisual, per a col•lectius sense presència activa en els mitjans de comunicació predominants.


[megafone.net]

...................................................................................................................................................
 
INSTAL.LACIONS
 
THAÏS BOTINAS (Barcelona, 1974)
“Let's play?: torna a néixer sense manual d'instruccions”
Instal•lació Interactiva
Lloc: Auditori del museuEmporda

Ha combinat sempre diverses disciplines: teatre, performance, audiovisual. Després d’una llarga i intensa experiència creativa en diversos projectes (Teatro de los Sentidos, Stephen Taylor, Peter Greenaway, Allan Kaprow) i en treballs de producció i gestió cultural (La Quimera, L'animal a l'esquena), ara treballa en els seus propis projectes.

“Let's play?: torna a néixer sense manual d'instruccions” és una instal.lació interactiva que reflexiona sobre el procés de coneixement, el joc i les regles del joc.
Let's play? és també un petit viatge on el públic participa individualment i de manera activa fent un recorregut que parteix de la base del llenguatge sensorial que he treballat amb el Teatro de los Sentidos.
La idea d'aquesta instal.lació va començar amb una pregunta: què seria de nosaltres si haguéssim d'aprendre de nou tots els codis de comportament d'un món absolutament desconegut? Let's play? és un joc a partir d'aquest premissa. Un joc que porta a la diversió, a la confusió i a la reflexió.


CREDITS: Lets's play? :torna a néixer sense manual d'instruccions és una instal.alció dirigida per Thaïs Botinas en col.laboració amb Marga Socías. Tècnic muntatge: Gabriel Hernández. Sò: Julià Carboneras. Escultura: Manolo Sierra. Amb el suport de la cooperativa fructícula agrícola de l'Empordà (Sant Pere Pescador) . Agraïments: Valentina Vargas, Teatro de los Sentidos, Marta Blanch, Marta Vergonyós, Andrea Farrés. Carlus Camps, Elisenda Santamaría

HORARIS INSTAL.LACIÓ:

Divendres 25 de 17h a 20h
Dissabte 26 de 17h a 20h
Diumenge 27 de 11h a 14h.


...................................................................................................................................................
 
CRISTINA BUSTO (Avilés, Asturias, 1976)
stop motion
Instal•lació interactiva
Lloc: Placeta baixa de la Rambla

Performer i videoartista els seus treballs es centren sobre tot en l’animació a través d’uns treballs amb fort contingut crític. Partint de la seva formació plàstica: dibuix i escultura, aquestes disciplines s’agrupen en les seves peces de vídeo. El camp de la interacció l’explora enguany amb la seva participació a ingràvid.

Cristina Busto ha triat l'animació stop motion (o aquesta ha escollit a l’artista) com a tècnica en la qual evolucionar, mitjançant la qual genera una sèrie de peces narratives. El moviment es desenvolupa tant en l'espai de dues dimensions mitjançant el dibuix i la pintura (parets, papers, teles) com en el moviment dels objectes que envolten a aquests suports i dins dels espais en els quals es desenvolupa el treball .
Va utilitzar l'animació com a llenguatge al qual va afegint paraules noves a mesura que va perfeccionant la seva faceta de dibuixant amb la recerca del moviment i l'expressió animada.
La peça que presenta a ingràvid és una forma més d’aquesta evolució, presentada per a l’ocasió com a instal•lació interactiva en la que l’espectador és el motor d’un ciclotrop que porta instal•lada aquesta tècnica.
[cristinabusto.com]

...................................................................................................................................................
 
SEBASTIAN CAMPION (Dinamarca, 1972)
urban cursor
Instal•lació interactiva
Lloc: Plaça Josep Pla

 
Aquest artista i dissenyador industrial, resident a Copenhagen, treballa sobretot en el camp de la interacció i la dicotomia entre els mons digital i físic, creant sinèrgies entre ambdós. La seva feina també relació amb la implicació social de l’art.

Un cursor informàtic gegant es col•loca a la plaça Josep Pla (Teatre Jardí) de Figueres. Es pot moure per tot l’espai de la plaça i els ciutadans poden seure-s’hi com si fos un banc, en una plaça en la que no hi ha bancs.
El cursor s'ha extret del seu entorn normal, la pantalla digital, tot adquirint una presència física. No obstant això, encara està en contacte amb el món digital a través d'un dispositiu GPS, que transmet dades a un lloc web sobre la seva posició. Al lloc web, es pot seguir la seva posició a la plaça - o en altres paraules, pots veure com tu o altres persones mouen el cursor pels voltants, durant el festival.

[urbancursor.com]

...................................................................................................................................................
 
EDUARD ESCOFFET (Poblet, Barcelona, 1979)
“Vila-sacra, capital del món”
Instal•lació sonora
Lloc: Casa Fages de Climent. C/Enginyers

Poeta i agitador cultural, ha practicat diverses vessants de la poesia, tot i que darrerament s’ha centrat en el treball poètic sonor. Ha presentat els seus treballs i ha recitat a nivell internacional, essent a Barcelona una referència en l’escena contracultural.

Què seria de Vila-sacra i de tot l’Empordà si fossin el llombrigo del món, tal com profetitzava Fages de Climent? Quin urbanisme l’assetjaria en el lloc de la invasió turística? Quines idees podria generar l’Empordà si on encara hi ha camps i carreteres transitades per població flotant de les capitals hi hagués un teixit indefinit de carrers?

El 4 de febrer de 1956, Carles Fages de Climent pronuncià la conferència “Vila-sacra, capital del món” al Casino Menestral de Figueres. A partir d’una especulació històrica plausible i desaforada, Fages de Climent imagina el present d’una comarca esdevinguda centre del món. Imagina un present amb noms i ubicacions, però sense arquitectura i urbanisme. Quina cara tindria aquest espai convertit en capital del món, en una Nova York de la parahistòria? Les escasses vel•leïtats imperialistes dels empordanesos els n’haurien previngut de tota manera, però el cert és que el territori ha estat escapçat per una altra capitalitat, compartida amb tants d’altres espais, que és cruel, transportable i poc definida: el turisme. Amb quin urbanisme ens quedem?

Aquesta instal•lació sonora contraposa la realitat de la invasió turística, element vertebrador de l’economia de la zona, amb la idea d’una metròpoli immensa i diversa que s’estendria de cap a cap de l’Empordà, sense deixar cap buit sense construir en el seu territori.

[propost.org/escoffet]

...................................................................................................................................................
 
JORDI MITJÀ (Figueres, 1970)
"D tournement infini".
Instal•lació
Lloc: Façana Cafè Espanyol, La Rambla

Jordi Mitjà ha esdevingut en els darrers temps un dels artistes empordanesos amb més projecció nacional i internacional. Els seus treballs tenen un fort contingut social i crític, sense perdre de vista l’estètica, amb important pes poètic.

Un neó amb la sentència invertida "Ne Trabaillez Jamais", fa llum dia i nit durant els dies que es duu a terme el festival.
L'artista proposa una peça sobre la inutilitat de l'esforç, el treball immaterial, i fa una reflexió explícita a la
precarietat actual, que probablement es molt similar al moment en que es va generar el graffiti.

Jordi Mitjà recupera un cop i un altre aquesta frase dins el seu procés de treball. El darrer cop, durant la reforma de la Rambla l'any 2002,
l'artista va gravar la frase damunt de tres llambordes, i els operaris varen col.locar-la enterrant la inscripció.

Aquest graffiti anònim es va fer sobre un mur a la Rue du Seine (Saint-Germain-des Pres), a París l'any 1953, i la Internacional Situacionista
va publicar una fotografia que el va fer popular a tot el món. A molts llibres s'atribueix a Guy Debord, -de forma errònia-, l'autoria de la pintada.
[jordimitja.com]

...................................................................................................................................................
 
JOFRE SEBASTIAN (Barcelona, 1979)
Empordà IX (Empordà 2009-Nou)
Instal•lació interactiva
Lloc: Rambla

Sebastian viu i treballa al Baix Empordà, i els seus treballs, presentats a diferents ciutats del món tenen una intensa relació amb el paisatge, i són tractats de manera molt matèrica i amb una reflexió i lectura crítica de la relació home-lloc, urbanitat-ruralitat.

Empordà IX (Empordà 2009-Nou) és un projecte participatiu que té com a origen una enquesta oberta a tothom publicada la web de l'Ingràvid. L'enquesta presentada té com a premises una sèrie de conceptes, ubicacions, colors i hipotètics dibuixos que descriuen l'entorn que representa l'Empordà contemporani (amb la possibilitat d'afergir-ne si s'escau segons el criteri del participant). D'aquí el nom del projecte, IX, fent referència a l'any en què s'ha dut a terme i nou com a novetat de la percepció d'aquest, fugint ja de l'estereotip del paratge bucòlic que s'ha publicitat des dels anys 60 amb la idealització de virginitat, bellesa i tranquil•litat d'aquest entorn.
Mitjançant els resultats obtinguts a l'enquesta, es construeixen una sèrie de casetes d'ocells (referència al subconscient col•lectiu dels estornells de la Rambla de Figueres), com a receptacles informatius dels propòsits del públic que ha contribuït a priori (una imatge, un color i un concepte), que mostren com a resultat la seva particular visió de l'àmbit que habita, freqüenta o si més no el vincula d'alguna manera o altra.

...................................................................................................................................................
 
TRES (Barcelona, 1956)
tres – piano superposición nº1
Instal•lació
Lloc: Cercle Sport. C/ Narcis Monturiol, 3

Artista multidisciplinar centrat en la investigació i experimentació amb el silenci. Actualment experimenta més enllà de l’experiència sensorial, com havia fet fins ara, cercant formes més conceptuals, que tenen el centre amb aspectes negatius del silenci com passa a l’àmbit polític o de la comunicació.

Piano Superposició n º 1 és un homenatge a inventor del submarí i fa referència al silenci i la foscor dels oceans. El piano vertical que es troba al vestíbul de la casa natal de Narcís Monturiol de Figueres (actual seu del Cercle Sport) ha estat silenciat visual i acústicament per TRES, que s'ha servit de feltre per anul•lar la seva sonoritat i ho ha folrat íntegrament amb paper cinefoil negre mat per fer-ho "desaparèixer" . En virtut de les seves propietats característiques, aquest material d'alumini negre mat habitualment utilitzat per il•luminadors i directors de fotografia, funciona com una metàfora del silenci visual en bloquejar la llum i sumir a l'objecte que envolta en la més perfecta foscor interior.
Podem doncs dir que el piano real "ha desaparegut" de la sala on es troba normalment ubicat deixant lloc a un nou objecte que només és un piano en aparença.

El “silenciament” interior del instrument s'ha dut a terme mitjançant la col locació de tires de feltre entre els martells i les cordes, de manera que encara que pogués ser obert i utilitzat, no sonaria.

[elsilencio.com]

........................................................................................................................................................
 
COMISSARIAT EXTERN
 
ALEX BRAHIM (1977)
capilars
Vídeo i intervenció a l’espai públic
Lloc: Planta 0, museuEmpordà

Partint de la noció de capilaritat i apel•lant al seu caràcter de facilitadors o possibilitador de l'intercanvi enmig del flux, el work in progress Capilars proposa una selecció de diversos models d'intercanvi relacional entre artista i púbic. Els diversos projectes sumen una estructura orgànica que conjuga creació, participació i, sobre la marxa, anàlisi i reflexió sobre l'entorn i sobre la funció mateixa de l'art, quan s'enfronta a un context específic, geogràfic, cultural, social i institucional.

De la irreverència a la cordialitat, de la ironia a la tendresa, de l'interès social a la crítica institucional, del poètic al sarcàstic, Capilars proposa un espai de confluència de mirades i aproximacions al fenomen d'allò públic des de l'art.

En la seva versió 0.0, Capilars presenta la selecció d'episodis audiovisuals del projecte La Metamorfosi de la crispetes, curtes peces de vídeo a partir d'intervencions en l'espai públic, desenvolupades pels col lectius Controlzeta i Miniaturefilms, així com un projecte d'intervenció gràfica urbana específic per Figueres, desenvolupat per l'artista Toni Tena en el marc de Ingràvid'09.


Toni Tena (1971) - projecte Figueres

Una campanya gràfica que inclou nous icones "pop" en l'espai públic. El projecte ofereix una visió crítica i irònica i, alhora, es nodreix del pensament sobre algunes de les qüestions més controvertides del món contemporani. Per Figueres Tena planteja un work in progress pensat per implementar-se en l'espai públic sense limitar l'espai físic, sinó involucrant xarxes de relacions entre grups ciutadans, apropiant-se per a això d'icones locals, pintades urbanes, publicitat, fullets turístics o avisos trobats en establiments públics , a partir de passejades per la ciutat i xerrades amb els residents.

Controlzeta i miniaturefilms - la metamorfosi de las palomitas
El projecte La Metamorfosi de la Crispetes neix de la unió ideològica i logística del col•lectiu Controlzeta i de la productora Miniature. Es tracta d'una sèrie d'episodis on la provocació irònica i una mica de mala llet són el fil argumental per remoure les aigües internes, si n'hi ha, de l'espectador. Accions rodades, rodant-se i per rodar on el correcte és, a voluntat, el menys important, sent posat a prova sistemàticament per buscar els seus límits.


Maçart Videofactory @ Ingràvid
En el marc de Festival de Cultura Contemporània de l'Empordà M11 maçart 2008, els artistes Aggtelek, Aníbal Parada i Liz K. Peñuela van ser convidats a interactuar amb l'espai i les gents de Maçanet de Cabrenys, desenvolupant processos d'intervenció amb l'espai físic i / o participació dels habitants.

Cercant resituar l'estigma de "colonització cultural" al qual s'enfronta l'art contemporani en la seva aproximació a espais socials no habituats a la seva presència, mitjançant la implicació amb el context o la seva població, els artistes van procurar peces site-sepecific que dialoguen amb o sobre Maçanet de Cabrenys, a través dels seus interessos temàtics i des de les seves pròpies maneres de fer. El resultat final d'aquests work in progress són les obres videogràfiques que ara es presenten en Ingràvid'09.


........................................................................................................................................................
 
CRITICA
 
EL TAXISTA FUL
Lloc: Wikiplaza, Rambla

 
En col•laboració amb el cineclub Diòptria de Figueres, presentem la pel•lícula de Jo Sol: El taxista Ful. La intenció és incorporar un nou format al festival, presentant un film que està a cavall entre el documental i la ficció, i amb un alt contingut crític amb la cultura del treball que ha colpit la cultura occidental. A dia d’avui en plena crisi, tenir o no tenir feina és un dilema que supera la supervivència i planteja series preguntes conceptuals sobre el propi sistema de treball i d’estructura social.

Sinopsi del film:
Jose R. desenvolupa la seva rutina de conductor de taxi pels carrers de Barcelona. La seva vida seria igual a la de qualsevol taxista de 52 anys, de no ser perquè els taxis que condueix són robats. Jose roba per poder treballar. Com es pot arribar a una situació tan absurda? Es tracta d'un boig, o d'un treballador sense treball a qui la lògica del Sistema ha abocat sense remei a semblant paradoxa

Ponents:
Santiago López Petit és professor de Filosofia Contemporània a la UB, i està vinculat a l’espai de crítica i pensamnet: espaienblanc.net.
Pepe Rovira: és actor per casualitat


........................................................................................................................................................
 
TAULA RODONA: EL LLOC DE L’ART AVUI.
ADEUMATERIA
Lloc: Wikiplaza, Rambla

 
Adeumateria.cat és una publicació virtual sobre crítica d’art, sorgida de la plataforma Girona Art Contemporani (igac.org).
Eudald Camps és crític d’art i editor de la publicació.

La pregunta que sobrevola la taula rodona podria ser la següent: Quin és el lloc de l’art en la societat actual? O, potser millor: Quina possibilitat té avui dia la cultura per interactuar amb un públic cada vegada més heterogeni i, per descomptat, amb interessos més difícils de sistematitzar?
En el marc del Festival Ingràvid i prenent com a punt de partida les diferents propostes artístiques que s’hi hauran pogut visualitzar, es realitzarà aquest col•loqui amb la finalitat no d’oferir respostes tancades sinó d’eixamplar el contingut d’uns interrogants massa vegades obviats per la crítica especialitzada. La taula rodona serà moderada pel crític Eudald Camps i comptarà amb la presència de tres destacats professionals en la matèria com són Oscar Abril Ascaso, Mery Cuesta i Magdala Perpinyà.
Els resultats de la taula rodona es publicaran a la revista digital adeumateria.cat.

........................................................................................................................................................
 
COPRODUCCIO
 
MOVES A L’ INGRÀVID
Lloc: planta 0, museuEmpordà

moves a l´Ingràvid és una selecció internacional d’obres videogràfiques del festival moves - Festival Internacional de Moviment en Pantalla (Regne Unit) comissariat per Gala Pujol (Lloret de Mar, 1975), directora del festival. El programa explora la interacció entre l’espai en el que se situa l’acció i els elements que l’executen. Com s’expliquen i/o complementen les històries a través del context en el que es representen. Espais onírics, espais reals, espais surreals, espais animats, espais inexistents representats a través d’arquitectures subtils, impalpables, còrpores, matèriques, imaginades,... que defineixen el continent de la narració i influeixen com a contingut en la narrativa de les obres.
Dins la seleccio es podran veure obres d’animacio, creacions experimentals o fins i tot la representacio en moviment dels desitjos d‘una dama dins una pintura d´època, coneixereu l´impacte i context dels pelrojos en el món, la història d´unes rates humanes que devoren llibres a la biblioteca davant la sorpresa dels usuaris o un Action Man ballant al compàs de música clàssica. Les obres venen de paisos tan diversos com Regne Unit, Canada, EEUU, Nova Zelanda o Espanya.

sobre el moves
El festival moves es presenta per primera vegada a Espanya convidat per Ingravid i mostrarà un recull de peces projectades durant les cinc edicions. El festival va ser creat el 2005 com un spin off de l’aclamat festival internacional Commonwealth Film Festival a Manchester. Els vídeos exploren noves vies d’explicar històries a través d’ aquests elements comuns posant de relleu la diversitat de possibilitats d’ aquest format i gènere. Aquest any el moves ha celebrat la seva cinquena edició, establint-se com la plataforma més gran de d’ aquest gènere tant particular (movement on screen - moviment en pantalla) al Regne Unit.

[www.movementonscreen.org.uk]

........................................................................................................................................................
 
VERBULAIRE
 
JOSEP PEDRALS (El Clot, Barcelona, 1979)
EDUARD CARMONA (Deltebre, 1982
Poesia de mercat
Lloc: Plaça del Gra

 
Verbulaire és una intervenció poètica en ple mercat de fruita i verdura que cada dissabte té lloc a Figueres, concretament a la plaça del gra. Productors de tota la comarca canvien la fisonomia d’aquest lloc, un plaça pública, quadrada i coberta, sense parets, al temps que l’omplen de vida, intercanvi, crits,... un espai del que cal tenir en compte que la resta de dies és un simple lloc de pas.
Verbulaire és una infiltració, una nova veu que entra a aquest espai. No hem calculat possibilitats ni conseqüències, simplement hem convençut a dues veus joves del panorama poètic més actual a ser per unes hores verbulaires, i... a veure que passa...
En aquest context hem volgut infiltrar dos poetes: Josep Pedrals i Eduard Carmona, que entre parades el seu verb es confondrà entre clients i venedors.
........................................................................................................................................................
 
ACCIO
 
LAB FÀBRICA presenta:
TELENOIKA.NET, COMUNITAT OBERTA DE CREATIUS AUDIOVISUALS
Lloc: Plaça Josep Pla

LABFABRICA *centre de formació, creació i pensament contemporanis* al poble de Celrà. L’objectiu bàsic es dotar a les comarques Gironines amb un equipament cultural dedicat a la *creació i formació, artística amb noves tecnologies* adiovisuals. Activitats que van des dels tallers de video-dansa, de escenografia interactiva a les jornades obertes, formant un punt de trobada de les arts i les noves tecnologies al centre cívic de La Fàbrica de Celrà.

Telenoika és una associació cultural que agrupa persones movilitzades per la cultura audiovisual. Telenoika es defineix com una comunitat oberta de creatius audiovisuals i actualment està formada per video creadors, músics electrònics, desenvolupadors de software y tota classe de persones interessades en la investigació de vies alternatives de comunicació i expressió artística.

Telenoika realitzarà una projecció audiovisual sobre la façana del teatre jardí. Un espectacle impressionant on la creació audiovisual es troba amb la manipulació arquitèctonica per a fer-nos veure la realitat desde una altra perspectiva.
concert audiovisual a càrrec de K-Sero[dj] + off//TV[vj] i per acabar actuació del grup audiovisual La Màquina de Turing.

[telenoika.net]

........................................................................................................................................................
 
TALLER INFANTIL
 
PAU GUILLAMINO (Barcelona, 1976)
Guillamino a la classe de les girafes
Lloc: Wikiplaza, Rambla

Music d’arrels altempordaneses, ha experimentat diverses sonoritats convertint l’artista en un músic eclèctic i per tant amb capacitat per posar-se en escena amb múltiples facetes que van del soul i el cantautor a l’electrònica.

“Guillamino a la classe de les girafes” vol ser un primer punt de contacte per tal que els nens descobreixin en temps real la creació de música electrònica. Després de l’èxit d’iniciatives com el Sónar Kids, és evident que el més jovenets poden gaudir al mateix nivell d’aquesta música, sempre a un volum adequat per ells. L’experiència de Pau Guillamet oferint classes a diferents escoles, instituts i centres de creació és tota una garantia.

[guillamino.com]


........................................................................................................................................................
 
TALLER JUVENIL
 
Carles Sora
Treballa combinant la docència com a professor de l'àrea de Comunicació Interactiva dels estudis de Comunicació Audiovisual (UPF), la investigació com a col•laborador del grup de recerca DigiDoc (UPF) i l'activitat artística com a creador de projectes d'interacció. Màster en mitjans interactius i sistemes cognitius (UPF). Doctorant en Comunicació Audiovisual (UPF). Graduat en Multimèdia (UPC). Estudis de postgrau a l'Escola das Artes de Porto (UCP) i l'IRCAM, París. Va ser coordinador del festival Artfutura. Ha exposat el seu treball a mostres i conferències internacionals.

[www.csora.cat]

 

Baixa't el programa en pdf
Associació cultural Z.E.T.A (Zona d'Experimentació i Treballs Artístics). A.P 124. 17486 Castelló d'Empúries. Rafael Camps - rafael@pantallaz.com - Esther Pujol - esther@pantallaz.com.
   
Organitza Col.labora:
Amb el suport de: LABFABRICA
Mitjans de comunicació oficials: