24 a 26 de setembre

Figueres

 

El programa en pdf

 



  • artistes
 
...................................................................................................................................................
 
DOMO INGRÀVID
 

straddle3.net
La Domo (straddle3.net) és el centre neuràlic del festival Ingràvid 2010. Una cúpula de 75 m2. Ubicada a la part alta de la Rambla on hi podràs trobar un punt d’informació, un espai relaxat amb WIFI gratuït, espai per a conferències, passis de video i documentals, instal.lacions artístiques, tallers i servei de bar.
Un lloc d’entrada lliure.

La Domo Ingràvid és la presa de l’espai públic, és un lloc efímer obert a la ciutadania:

A la Domo Ingràvid hi trobareu:

  • Programació del festival
  • Punt d’informació
  • Connexió WIFi gratuïta
  • Servei de bar

...................................................................................................................................................
 

Carpaccio Magazine
Presentació: diumenge 26 a les 11 h

Carpaccio Magazine és una revista on-line i impresa creada per promoure els treballs d'artistes "crus" o "no-cuinats": artistes emergents però gustosos. Cada número és un referent, una petita mostra de diferents mirades i interpretacions de gent de tot el món que, mitjançant l'art, la il·lustració o la fotografia, fusionen totes aquestes mirades en un mateix tema, creant així una perceptible coherència visual.
Carpaccio Magazine és una revista publicada per l'editorial Atem Books. El nom d’Atem, que en alemany significa “alè”, “respiració”, “vent”, ve donat gràcies a la inspiració d’Atemkristall, llibre de poemes il·lustrats que van fer Paul Celan i la seva dona, Gisèle Celan. Atem Books és una petita editorial independent. Que sigui petita, però, no vol dir que no sigui ambiciosa: el seu objectiu és la construcció d'un catàleg atractiu i coherent que reculli una àmplia gamma d'artistes emergents. Artistes amb un matís diferent, artistes que hàbilment saben entreteixir imatges i mirades de manera natural, sense artificis.
Des de Carpaccio Magazine i Atem Books pretenem mostrar publicacions capaces de desenvolupar la sensibilitat cultural i social. A banda de la revista, que presenta la seva divuitena edició, a Ingràvid estrenem el principi del que serà una gran col·lecció de fanzines editats des de Girona. Cada fanzine és una aposta per un nom, una personalitat i un món interior per descobrir, per provar. Tens gana?


...................................................................................................................................................
   
 

Ran-El Cabrera, Aleix Plademunt, Tanit Plana, Juan-Diego Valera
Més és menys : el procés de creació de la càmera gegant
Presentació: diumenge 26 a les 12 h

Durant els darrers mesos hem construït una càmera fotogràfica gegant perquè ens serveixi d’eina per discutir i investigar sobre l'actual hiperproducció fotogràfica en l'àmbit de la imatgeria quotidiana. Amb ella capturarem moments propis de l'esmentada imatgeria que haurem recreat artificiosament. D’aquesta manera, generarem una situació tan il·lògica i absurda com intentar fer una foto espontània amb una càmara que requereix un mínim de tres operaris. En aquest punt és on la desproporció de la nostra càmera pren tot el seu sentit, evidenciant la necessitat d’una relfexió prèvia a la presa de la imatge.
A Ingràvid es presentarà el procés de producció d’aquesta càmera i de tot el projecte en si, donant especial rellevància als elements conceptuals que fan que aquest procés sigui un element viu, que fins i tot fan que el projecte passi per replantejaments de base


...................................................................................................................................................
 

Disciplina: video
Projecte: Off Loop Festival Selection
Col·lectiu: Off Loop Festival
Espai: Domo
Horari: Consultar programa

Des de la seva creació el 2003, Loop s’ha consolidat com un important punt de trobada internacional especialitzat en videoart que atreu a Barcelona un gran nombre de professionals de l’art contemporani. En la seva configuració actual, Loop s’articula en tres eixos complementaris que configuren un espai de difusió, reflexió i comercialització de la creació en format vídeo.
El Festival Loop és un projecte de ciutat que connecta les xarxes locals amb les xarxes internacionals. A Ingràvid es presenta una sèrie de peces que s’ha pogut veure a l’Off Loop 2010. El programa brinda, en deu intensos dies que dura Loop a Barcelona, una oportunitat única d’aprofundir o d’aproximar-se a l’estimulant territori de l’art contemporani en format vídeo.

Sobre l’OFF LOOP

La proposta de l’Off Loop d’enguany s’ha consolidat a través de la participació en la seva programació d’importants espais del panorama artístic contemporani de la ciutat, oferint un seguit d’exposicions i projeccions centrades en el videoart local i internacional. A més, com cada any, la proposta de l’Off Loop també és apropar el videoart al públic a través de la seva inserció en diferents espais com ara centres cívics, botigues, llibreries, etc., un projecte que ofereix la possibilitat al públic de gaudir del festival passejant pels carrers de la ciutat.

INFORMACIÓ GENERAL
Títol: Off Loop selection
Comissari: Pedro Torres
Durada total: aprox. 1 hora

 LLISTA D’OBRES (fitxes tècniques)

1. Vicent Gisbert Soler
(Espanya, 1976)
www.vicentgisbert.com
AU
5’38”, 2008
Un altre dia, un altre espai.
És el moment de posar les coses a lloc.
El que ara necessito és començar amb el joc.
Tot això em duu molts records.
Serà divertit repertir-ho tot i que tu no hi siguis.

2. {vivimos del aire} = bezeta + plisotic
(Espanya, 1976 i 1983)
vivimosdelaire.blogspot.com
Walking to de sol
6' 28'', 2009
Quan ella i ell, amb aquella reposada placidesa que dóna el descans després d’un treball tenaç, tot cantant un airet dolç tornaven a la ciutat, declinava el sol.

3. Iker Iturria
(Espanya, 1980)
            La Valise
            5’55”, 2008
Tot ésser humà té una capacitat incalculable i inexplicable d’adaptació a qualsevol lloc o estat.

4. Jaume.tv
(Espanya, 1980)
www.jaume.tv
            Pardo es leo
            3’17”, 2010
Versió lliure del curtmetratge Leo es pardo (1976) de l’homenatjat Iván Zulueta, mort el 2009.

5. Re-col·lectiva (Clara Sullà i Marta Amat)
(Espanya)
recollectiva.wordpress.com
            In.soroll
            3’17”, 2009
In.soroll crida des de dins. Em sacseja. Qui sóc. M’ensordiu. Què som. M’escolto. M’ofego i lluito.

6. Laura Celada
(Espanya, 1976)
ob-art.com/artists/laura-celada
            Plàstic
            2’56”, 2006
Una pell diferent gairebé cada dia. Una imatge que es modela al ritme frenètic de la societat de consum. Avui em vesteixo d’executiva i demà d’artista contemporània, segons dictaminen les bíblies de la moda o l’estètica urbana. Aquella rutina que em fa indiferent i modelable, que cobreix la meva pròpia identitat a favor de la identitat col·lectiva. Una identitat que es construeix per necessitat d’adaptació al medi, per imposició dogmàtica de l’era consumista. I la meva pell se’n ressent, plena de marques, esperant que algun dia comenci a ser jo mateixa, descatalogada. Exhibint les diferències.

7. Kim Engelen
(Holanda)
www.kimengelen.com
            Video Borders-series tape#hair
            5’35”, 2009
Short video out of a series of videos as the result of the workshop "Borderlines and their Disappearances" in Antwerp (Belgium). We see the portrait of a woman sitting down. The camera is mounted on a tripd and registers the woman trying to get yellow and black hazard tape out of her hair.

8. Mariane Abakerli
(Brasil, 1968)
marianeabakerli.blogspot.com

Como

4’41”, 2009
“Como” com a adverbi, “como” com a verb. El vídeo expressa les circumstàncies sota les quals un es col·loca davant d’una màquina en una cafeteria que t’ofereix diverses opcions de cafès i entrepans. Allò que es menja és cultural posant aleshores en escac les opcions, que mirades des d’aquell punt de vista ja no semblen tantes. El subjecte és anònim, tot i que representat per les seves mans que són expressió i identitat i qualsevol al mateix temps.

9. Pinelopi Thomaidi
(Grècia)
www.pineloth.net
            Epanalipsi (Repetició)
            1’47”, 2007
La mateixa acció repetida. Observada des de dos punts de vista diferents. Estar atent i apropar-se poden revelar noves possibilitats per a la percepció. Una acció mínima, també, inclou força i fins i tot el pas del temps es pot sentir diferent.

10. Nuno Vicente
(Portugal, 1981)
vicentenuno.blogspot.com

Palavras ao interior

3’00”, 2010
El vídeo fa al·lusió a la dicotomia cartesiana que oposa la ment al cos. A través d’una microgravadora digital i de forma indirecta, es realitza un monòleg de la consciència cap a l’interior.

11. Christina G.
(Espanya)
youtube.com/whitefilmsreel

Days of Porcelain

7’07”, 2008
Durant un assaig, una jove actriu s’enfronta al conflicte que li provoca el text que ha d’interpretar. La tensió entre la ficció imposada i el seu imaginari personal coexisteixen a través del somni que és, al mateix temps, realitat.

12. Jordi Cussó i Xim Izquierdo
(Espanya)
campopuntocero.com
www.ximizquierdo.com
            The end
            8’00”, 2009
"The End" project discusses pain and proposes and open debate without moral claims. Based on the idea that the pain of truth will die away, but it is necessary to live, to envolve, to grow.

...................................................................................................................................................

Altres activitats Domo Ingràvid:

Razas Humanas.
Taller BolaBellamátic.
Off Loop Selection.
Bombes Kodama.
Cultura i ciutadania.
No Culture, No Future.
Winnebago’s Man.
Mashupmbrat.

...................................................................................................................................................
 
INSTAL.LACIONS EN L'ESPAI PÚBLIC

Disciplina: instal·lació a l’ espai públic
Nom del projecte: Potencial escultórico
Artista: Marlon de Azambuja
Comissariat convidat:  Desde Madrid, per Javier Martín (Hablar en Arte )
Espai: accessos laterals part inferior Rambla

Hablar en Arte és una associació sense ànim de lucre, fundada el desembre de 2001 a Madrid. Es va crear amb les següents finalitats: La promoció, desenvolupament, investigació, protecció i difusió de tota classe d’estudis i activitats relacionades amb les arts plàstiques, escèniques i audiovisuals. També vol crear consciència de la riquesa del patrimoni històric-artístic de la Comunitat de Madrid per fomentar-ne el respecte i la conservació mitjançant el seu coneixement.
www.hablarenarte.com

Marlon de Azambuja
(Sto. Antônio da Patrulha, Brasil, 1978)
Es va formar al Centre d’Art Contemporani Edilson Viriato de Curitiba, Brasil. Deu anys de molta activitat artística el van dur a exposar de forma individual i col·lectiva en galeries i museus d’arreu del món: el Museu d’Art Contemporani de Paraná, la Casa del Brasil a Madrid, la Galeria Zaum Projects de Lisboa, la Galeria Novalis de Torí, Entropia House de Miami, el Círculo de Bellas Artes de Madrid, entre molts d’altres. En aquest temps també ha rebut premis i beques de diverses fundacions i institucions. Entre les fires en què ha participat hi ha Arco (2009 i 2010), Scope London, Pulse, Scope Hamptons i Scope NY.
Algunes de les seves obres han estat presents al Museu d’Art Contemporani de Paraná, al Museu Oscar Niemeyer, al Museu d’Art Contemporani de Cascavel, a la Casa do Olhar, tots ells al Brasil, i a la Casa del Brasil, a la Col·lecció OTR i al Banc Sabadell, a Espanya. Inside (mostra de vídeo a Berlín), SOS 4.8 Festival d’Art i Música, Estructuras (a l’Espai OTR de Madrid) són alguns dels projectes de Marlon de Azambuja que veuran la llum en aquest 2010.En els últims temps ha fet intervencions en entorns urbans, englobades en el projecte Potencial escultórico, amb les quals embolcalla elements arquitectònics o de mobiliari urbà amb cinta adhesiva de colors. En fer-ho, subratlla buits i crea volums que només implícitament ja existien.

A banda del joc de donar als buits una entitat escultòrica, la idea de dibuixar en l’espai, amb variants processuals, es manté en tota la seva obra. D’una banda, aquestes pells de cinta adhesiva es construeixen amb “línies” sobreposades, cosa a què obliga la pròpia comercialització del material, en rotlles; d’un altra, el mateix material s’empra per traçar al terra o en alguna intervenció pública línies que dialoguen amb el context arquitectònic i en modifiquen la percepció.

www.marlondeazambuja.com


...................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lacions espai públic
Projecte: Obras antiberlinesas, adaptación.
Artista: Fernando García
Comissariat convidat: Desde Madrid, per Javier Martín (Hablar en Arte)
Espai: carrer Enginyers

Fernando García

(Madrid, 1975)
Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid. Ha participat en exposicions col·lectives al Museu Ex Teresa Arte Actual a Mèxic DF el 2010 i a La Casa Encendida a Madrid, al 11th Open International Performance Art Festival a Pequín i a la 28th Ljubljana Biennial of Graphic Arts, Eslovènia, el 2009. El seu treball, centrat en el camp de la pintura, demostra un clar cinisme cap al món de l’art. Fa servir l’escriptura per llançar en els seus quadres missatges directes com anuncis publicitaris en forma d’eslògans. El 2009 va rebre una beca de creació per a una estada artística al Jyväskylä Printmaking Centre (Finlàndia). Anteriorment ja va obtenir la beca de creació visual de la Fundación Arte y Derecho el 2008, la Beca Generación 2006 de Caja Madrid, la que li va atorgar la Casa de Velázquez el 2005 i la que li va concedir el 2004 el Govern de Mèxic, que li va permetre treballar un any a DF.
Les seves accions al carrer van de la utilització de suports publicitaris, en què l’espectador no arriba a distingir fins a una segona ullada que allò que veu no és una publicitat sinó un missatge diferent, a la transformació d’espais urbans en desús. Un exemple seria el projecte de “creació de galeries d’art” que va fer a Berlín emprant els aparadors de botigues abandonades o tancades. Amb uns simples vinils, Fernando García els convertia en suposats llocs d’exposició d’art contemporani.

El treball que Fernando García presenta a Ingràvid és la continuació/adaptació d’una part del projecte Obres antiberlineses. En aquest projecte, després d’un viatge a Berlín el 2007, l’artista va decidir elaborar una sèrie de treballs de ficció amb un remarcat estil berlinès dins els límits de la ciutat de Madrid. La part del projecte titulada Zwei neue Galerien in Berlín fa al·lusió a l’excessiva massificació de galeries d’art i espais per a l’art contemporani que sorgeixen a la capital alemanya, dels quals alguns romanen, muten o es fusionen però la gran majoria desapareix a mesura que passa el temps.
Fernando García va idear els vinils i la programació d’un seguit de galeries d’art, tal i com es mostren en els aparadors d’aquests espais, per després col·locar-los en un seguit de locals en lloguer a la ciutat de Madrid.
Aquesta ocupació indeguda està en relació amb el concepte de squatters, en què l’ocupació d’un edifici abandonat no és només una finalitat sinó també un mitjà per denunciar les dificultats d’accés a un habitatge, però dins el projecte de Fernando García es denuncien les dificultats de creació i obertura de nous espais per a la cultura.

...................................................................................................................................................
 

Disciplina: acció espai públic
Artista: Carlos Macià
Comissariat convidat: Desde Madrid, per Javier Martín (Hablar en Arte)
Espai expositiu: plaça Josep Pla

Carlos Maciá

(Lugo, 1977)
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, viu i treballa a Madrid des de l’any 2004. Ha rebut diferents reconeixements, com la Beca CAM d’Arts Plàstiques (Japó, 2009-2010), la menció honorífica a Generación 2007, la menció honorífica del VII Premi ABC de Pintura i Fotografia per a Joves Creadors d’ARCO 2006 o la beca de creació artística a l’estranger d’Unión Fenosa (Nova York, 2006-2007). La seva vinculació amb els graffiti de carrer i amb l’estètica neopunk té un dels seus més clars antecedents en el funk art.
www.carlosmacia.net
Carlos Maciá se sent atret pels espais degradats de la ciutat. Els solars abandonats, les places secundàries amb poc trànsit de gent o les noves àrees de construcció recent però desproveïdes encara de “quotidianitat” humana són els paisatges on habitualment sorgeixen, de forma espontània i incontrolada, els exemples més clars de graffiti i d’intervencions plàstiques en zones comunes.
En algunes ocasions, això es realitza com a acte agressiu d’”ocupació” visual de l’espai, com alguns murs de cases en un altre temps habitades on les pintades, graffitis, tags i missatges tipogràfics de diversa índole omplen completament la superfície, sobreposats els uns als altres. Però en altres ocasions passa el contrari: apareixen pintades de gran dimensió, desenvolupades amb un tractament estètic de gran atractiu, resultat d’un temps llarg d’elaboració (meritori si tenim en comtpe que aquest acte està penat per la llei, per la qual cosa té més risc per al graffiter). Aquestes pintades, a banda de cobrir altres inquietuds, miren d’enaltir l’espai on són fetes, donant color a zones grises.
Aquesta estètica en bona part neopunk, la cara b de la ciutat més turística, és la que interessa a Maciá per desenvolupar-hi el seu treball. La seva obra té una clara vinculació amb els graffiti i l’ocupació d’espais, en un clar exemple d’horror vacui.
La plaça de Josep Pla, siutada a pocs metres de la Rambla, representa una arèa visual de gran atractiu. D’una banda, l’accés directe des de la Rambla permet contemplar la imponent façana del Teatre Municipal El Jardí, edifici modernista projectat per l’arquitecte Llorenç Ros i Costa. Però un cop a la plaça, el vianant descobreix que no tot l’espai té el decòrum d’aquest frontal, ja que que la cantonada més propera a l’accés té l’aparença d’un solar abandonat, tapiat i cremat, on s’amunteguen els contenidors d’escombraries. La proposta de Carlos Maciá intenta dignificar i ennoblir aquesta zona a través de pintura daurada que recalqui les formes arquitectòniques, com s’ha fet al llarg de la història de l’art amb la utilització del pa d’or en pintures, escultures i edificis per a la divinització dels suports.


...................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Flirting Point
Col.lecitu: Vertical Submarine
Coproducció entre Ingràvid i Singcat
Espai: Placeta baixa de la Rambla

Un projecte de difusió i recerca artística pel diàleg cultural.
SingCat: un projecte destinat a crear sinergies culturals entre Singapur i Catalunya amb l'objectiu d'apropar les arts visuals d'aquestes dues cultures de tradicions tan diverses mitjançant recerca, intercanvis, xerrades i tallers.
La finalitat d'aquesta iniciativa és establir una plataforma estable que propicii una programació continuada d'exhibició i difusió de les arts d'ambdos països promovent l'intercanvi i el treball conjunt interdisciplinar

Vertical Submarine és un col·lectiu artístic de Singapur format per Fiona Koh, Justin Loke i Joshua Yang (per ordre ascendent d’edat). Escriuen, pinten i dibuixen una mica però mengen, beuen i dormen molt. Les seves obres consten de instal·lacions, dibuixos i pintures que inclouen textos, narracions i un acurat sentit de l’humor.
La seva darrera creació inclou l’assetjament al Singapore Art Museum durant el Singapore Night Festival 2010 amb una guillotina funcional i altres instruments de tortura al pati del museu.
Com a col·lectiu han guanyat diversos premis com el Credit Suisse Artist Residency Award el 2009, el President’s Young Talents el 2009 i el Singapore Art Judge’s Choice en el 2005.
Properament exhibiran algunes de les seves obres a la Kuandu Biennale de Taipei i han estat
seleccionats com a artistes residents pel centre Pasagüero de Mèxic DF.

Flirting Point reconeix la tendència més bàsica i fonamental de la majoria d' homes, dones, animals i alguns insectes:  flirtejar._(papallonejar).
Un museu, tot i la noble finalitat que exerceix per la civilització humana, no és només un lloc per acollir esdeveniments  artístics o activitats culturals. A més de contemplar les obres d'art, la nostra mirada, de vegades, es perd entre mascles i femelles que esdevenen una intriga visual fascinant.  Aquest és un cas especialment habitual a les inauguracions.
Segons un estudi  realitzat en el 2009, flirtejar al museu és un dels motius principals de disputes conjugals, la disminució de l'eficiència en el lloc de treball i de la manca general d'interès en les arts.
Així doncs, per tal de no molestar els visitants puristes i formals, per ajudar a alleujar  la gran responsabilitat moral i social que carrega el personal dels museus i els artistes, i pel futur de l'art,  totes les activitats relacionades amb el flirteig al museu seran restringides a les àrees habilitades.


...................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: NoSignal + Màquina de l’Amor
Col.lectiu: Luthiers Drapaires
Presenta: LabFabrica
Espai: Domo

LabFàbrica

Aquest projecte vol ser la llavor d’un centre de formació, creació i pensament contemporanis al poble de Celrà. L’objectiu bàsic es dotar al poble de Celrà amb un equipament cultural dedicat a la creació i formació, artística amb noves tecnologies audiovisuals.

 noves tecnologies
les noves tecnologies formen part de la vida post-moderna i són un factor clau en el desenvolupament de la nostra vida actual. La formació artística en noves tecnologies
incentiva i dinàmicament els alumnes a treballar d’una forma creativa amb aquests nous mitjans.

creació i pensament
podrà ser una eina molt útil per tota la comunitat artística arrelada al territori per poder desenvolupar projectes de creació i pensament que poden tenir una especial incidència en l’entorn social immediat del poble de Celrà.

producció
la producció entesa com voluntat de facilitar eines de producció al col!lectiu de creadors, i impulsar i promoure iniciatives i projectes de creació contemporània que tenen voluntat de servei públic.

formació i recerca
l’innovació, el desenvolupament i la recerca són conceptes gairebé relacionats en una disciplina en plena emergència. L’evolució constant de les noves tecnologies ens obliguen a una recerca permanent en les noves formes i tècniques d’expressió digital.

difusió
mostra i altaveu de les activitats del centre utilitzant les vies de difusió d’informació cultural ja existents i generant noves formes de comunicació i distribució.

punt de trobada
la creació contemporània genera un moviment social evident donades les dots de transmissió dels coneixements i les tècniques avançades que permeten el intercanvi d’informació.

L’Orquestra dels Luthiers Drapaires

L’Orquestra dels Luthiers Drapaires és un grup d’investigació obert de reciclatge de deixalles tecnològiques. Després de visitar i recollir catxarros vells a les deixalleries, mitjançant prototipatge electrònic bàsic amb una mica d’enginy, es transformen les deixalles en instruments i autòmats musicals.
L’Orquestra dels Luthiers Drapaires vol fer una contribució a la sostenibilitat mediambiental proposant mètodes creatius de reutilització de les deixalles, afavorir la reducció de les dinàmiques de consum en temps de crisi donant nova vida als trastos vells, i compartir els coneixements necessaris que permeten reparar, reciclar i reutilitzar la deixalla.

NoSignal http://vimeo.com/7889222

NoSignal és un instrument audiovisual construït amb una matriu de 9 monitors d’ordinador reciclats.
Les imatges no es generen a través de computadores, sinó mitjançant la seqüenciació de senyals elèctriques que s’apliquen directamente als cables RGB dels monitors. Aquestes mateixes senyals elèctriques que generen els patrons visuals esconverteixen en so d’1 bit.
L’instrument, que pot ésser interpretat en directe o funcionar com a instal.lació autònoma, ha estat desenvolupat íntegramente mitjançant eines deopen hardware i open software.

Màquina de l’Amor

La Màquina de l’Amor és un instrument que incita a les persones a tocar-se. Tècnicament es tracta d’un circuit oscil.lador obert i sense resistència, del que surten dues antenes per a ser agafades, una per cada persona.
A partir d’aquí, depenent de la superfície de pell en contacte entre elles, del seu grau d’humitat i de la intensitat amb la que es toquin, la màquina produïrà uns sons més greus o més aguts, semblants als generats per un theremin convencional.

........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Bombes Kodama
Col.lectiu: Quelic Berga
Presenta: LabFabrica
Espai: Domo

 

Una intervenció en l'espai públic, hibrid entre performance artística, activisme i
reflexió ecologista.
Els Kodames són divinitats japoneses de forma indefinida i pràcticament  transparents que viuen en els espais naturals sans. Aquesta peça s'inspira en la
representació que es fa dels Kodames en la mítica pel!lícula "la princesa mononokoe" (1997) de Hayao Miyazaki.
L'artista fabricarà/cuinarà unes boles de textura adherent i gelatinosa amb llavors i terra adobada a l'interior (una espècie de ravioli de la mida d'un puny) per a ser llençades a mode de bomba contra edificis de la ciutat. La humitat de l'interior i l'exposició al sol farà que l'objecte adherit, en poc més de 3 dies comenci a germinar. Aquestes petites bombes llefiscoses es faran servir per realitzar atacs simbòlics als espais desnaturalitzats, tot esperant que floreixin i comencin a transformar l'entorn a poc a poc.
Al llarg del festival es revelarà la recepta pas a pas de com crear les bombes Kodama de forma casolana. També es presentaran imatges il!lustrant els atacs als espais grisos en un acte revel contra la creixent deshumanització del espais
urbans.


........................................................................................................................................................

Disciplina: instal·lació
Projecte: More Store
Artista: Ana Álvarez-Errecalde
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Perfumeria Marcó, carrer Girona

Unmetrequadrat (1 m2) és un projecte que va sorgir en el marc de la iniciativa de Ciutats 3.0 amb la intenció de fomentar l'art al carrer, especialment l'art emergent i contemporani, creat principalment per artistes locals i del nostre entorn més pròxim. Els projectes van ser triats en concurs sota el condicionant del format (un metre quadrat) per assegurar la instal·lació en un espai públic o comerç, per tal de facilitar la integració en l'entorn urbà; d'aquí sorgeix el nom d'aquesta primera edició d’1 m2, Invasió subtil. Un cop finalitzades les tres mostres itinerants entre les tres ciutats (Olot, Osca i Tournefeuille), hem seleccionat un seguit d'obres per a Ingràvid 2010.

 More Store és una adaptació per a Invasió subtil d’un projecte artístic que combina la instal·lació, la fotografia i el vídeo en una botiga on més de quaranta cossos de dones de diferents orígens, edats i constitucions físiques s’exhibeixen en forma de vestits. More Store sorgeix de la necessitat de donar una imatge sincera que confronti la mirada publicitària que sol exhibir milions d’imatges diferents d’una sola dona, la suposadament perfecta. Aquest treball incita a reflexionar sobre el valor del cos en funció de paràmetres arbitraris com ara el Made in (país d’origen) i l’estètica, proposa la confusió/comprensió de situar-se en la pell de l’altre, indaga en allò que ens impedeix mostrar-nos com som i ironitza sobre el valor que tenim com a individus dins dels paràmetres mercantils.


........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Razas humanas
Artista: Quim Domene
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Domo, la Rambla

Razas humanas consisteix en una ampliació dels plànols urbans d’Olot, Osca i Tournefeuille i, amb motiu de la presentació a Ingràvid, també del de Figueres on se situen els grups ètnics majoritaris que han arribat en els darrers anys com a conseqüència de les onades migratòries cap a Europa. Per il·lustrar-los s’han utilitzat els cromos de diferents ètnies editats als anys cinquanta per Bruguera en la seva mítica col·lecció Razas humanas. Els cromos es col·locaven en un mapa del món, tal com es pot veure en aquest treball artístic, amb la diferència que a l’obra s’ha fet a microescala. Aquí el referent no és el món, sinó la ciutat i les seves diferents zones. D’aquesta manera, l’espectador pot establir, a simple vista, les semblances i les diferències que s’han creat al llarg de la història recent en aquests tres municipis i reflexionar, al mateix temps, sobre els motius que poden haver comportat l’establiment de segons quines ètnies en un punt o altre, en una ciutat o altra o com el que abans s’establia a escala mundial actualment és un fet local. Aquest treball s’engloba en el work-in-progress National Geographic, una sèrie oberta en què l’artista va introduint nous elements.

........................................................................................................................................................

Projecte: Le Temps Presse
Artista: François-Guilhem Verrier
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Calçats Falgarona, carrer Sant Pere

Le Temps Presse és un conte metafísic absurd. L’entorn de les escenes s’assembla als paisatges minimalistes dels videojocs dels anys vuitanta. L’artista entra en escena per una mena de happening màgic. Tot està en moviment. L’univers d’aquesta obra es divideix en tres parts. El personatge principal emprèn un viatge, un periple, i passa d’una escena a una altra, d’una pantalla a una altra. És l’heroi d’aquest món fictici. És el lligam entre les tres parts i, alhora, aquestes tres parts formen part d’ell mateix. És un vídeo? És un videojoc? És una reflexió sobre la vida, la vida contemporània, occidental, que cada dia perd una mica més el seu sentit, la seva essència. Tècniques emprades: fotos, vídeos, videocollages i pintura acrílica sobre taules de fusta.

........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Immeuble Mobile
Artista: Carl Hurtin
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Calçats Palmira Junior, carrer Girona

La galleda de les escombraries com a element visual urbà que, d’ara endavant, formarà part d’una pràctica valorada: la separació dels residus. La consideració de la galleda ha canviat des que se separen les escombraries. Les escombraries ja no són el sac sense fons que s’empassa sense escrúpols i de manera il·limitada les restes dels nostres excessos consumistes (galleda de les escombraries/bóta de les Danaides), sinó un element de la presa de consciència col·lectiva de la necessitat de separar les secrecions de la nostra societat de consum. La galleda de les escombraries és part integral d’una societat amoïnada per absoldre’s del pecat del sobreconsum. Els que separen aniran al paradís! Així doncs, ha arribat el moment de preocupar-se per l’aspecte de la galleda de les escombraries. Les escombraries com a vehicle de la consciència, com a mitjà de transport emocional, com a lloc del pensament (escombraries/tonell de Diògenes). Les escombraries com a extensió a l’espai públic d’una elecció privada. Es proposa aquí una transformació de la galleda de les escombraries en una maqueta immoble/mòbil. Mobiliari urbà, fita il·luminada per a una cita, proposició immobiliària reduïda a escala de maqueta, objecte llum... En l’espai públic tindrà moltes lectures possibles, des de l’objecte polític fins a la pura decoració.


........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació i work in progress
Projecte: No Culture, No Future
Artista: Cisco KSL
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Llibreria Din-A12
Work-in-progress: Domo (vegeu programa)

No Culture, No Future, a partir del lema punk per excel·lència (“No future”), Cisco KSL el fa evolucionar i li dóna sentit, ja que només es pot acceptar que no hi ha futur quan manca allò que omple i dóna valor a la vida. No Culture, No Future no vol altra cosa que ressaltar la importància de la cultura individual i les seves inquietuds personals fora de la cultura, tant en l’àmbit col·lectiu com en el de poble. La frase està en anglès perquè és un homenatge a l’original i una llicència de l’artista en un món global, un mitjà que no traeix la finalitat, perquè la cultura només pot sobreviure en nosaltres, i cadascú té els seus propis referents. La pintura, de tècnica mixta i d’estil contemporani, mostra el lema, així com altres motius que són importants per a l'individu i que formen així la seva cultura. D’aquesta manera es reflecteix també l'evolució constant de la cultura (en general) i de la pintura (en particular), que acompanyen la societat que la crea i el pensament dels seus contemporanis.


........................................................................................................................................................

Disciplina: instal·lació
Projecte: Carta muerta
Artista: Marisa Mancilla
Comissariat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Calçats Roig, la Rambla

Les relacions a través de coses tan incertes i divergents com les paraules comunes i els gestos que s’utilitzen són matèria estranyament complicada, de manera que, quan la capacitat d’adaptació no pot tapar l’hostilitat d’allò quotidià, apareix el que és sinistre. Carta muerta és una instal·lació per ser col·locada en llocs de pas o transports públics. Està constituïda per 15 blocs de 500 pàgines, impresos amb les 5 llegendes següents: La idea que tinc de tu s'esvaeix, La meva vida a les teves mans, Exiliada en les pròpies emocions, No malgastis el teu preciós temps simulant estar desconsolat, Les teves sospites són el meu refugi, sobre les quals s’ha disparat amb una arma de foc, de manera que les primeres pàgines del bloc estan més afectades per l’impacte que les últimes. Aquests fulls de paper, que en conjunt constitueixen un objecte atroç, estan a disposició de la gent que vulgui emportar-se’ls. Conviden a la reflexió o, com a mínim, a la sorpresa i l'estranyesa sobre un acte d'extrema violència.


........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Nadando entre corrientes
Artista: Eduardo Marco
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Matas, carrer Besalú

Nadando entre corrientes és un projecte que reflexiona sobre la relació que s’estableix entre l’ésser humà i la naturalesa mitjançant una sèrie de retrats al·legòrics on es mostren les diferents mirades que trobem sobre l’aigua. Aquests retrats són el resultat d’un estudi cartogràfic realitzat a partir de relats, idees i conceptes que parteixen d’històries dels altres per arribar a entendre millor les associacions polítiques, culturals i personals que a través de la imatge identifiquen i expliquen el món i intenten estendre l’obra a conceptes generals tot justificant aspectes puntuals. La immensa complexitat dels sistemes naturals fa realment difícil predir amb exactitud l’efecte de les activitats humanes sobre l’entorn. Per això resulta més fàcil recolzar-se en teories científiques per justificar les activitats humanes i dissipar la inquietud per les conseqüències negatives que puguin causar en el medi ambient. Però les prediccions científiques no són sempre exactes i d’elles depèn que la nostra relació amb la naturalesa ens continuï beneficiant.


........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Point de vue
Artista: Océane Moussé
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Bonet, carrer Peralada

Point de vue compon una panoràmica de 360 graus sobre les tres ciutats de Tournefeuille, Osca i Olot que ens mostra alternadament una finestra materialitzada per un cartell. Cada finestra treballa un punt de vista sobre les altres dues ciutats. Un element característic de cada ciutat s’estén en un paisatge sense fi, tot fent que dues de les ciutats convisquin des d’un sol punt de vista. D’una imatge a una altra, els paisatges canvien, però una part de cadascun queda present a la imatge següent, en un bucle. Els tallagespes, presents ja anteriorment en alguns dels treballs de Moussé, formen els espais buits de la superfície de paper minuciosament enfosquida per les fulles d’herba. Com una lletania eterna, que talla indefinidament els paisatges sense límits.

........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Revolver
Artista: Andrea Nacach
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Cèlia Vela, carrer Sant Domènec

Andrea Nacach
Revolver* consta d’un objecte amb mil cent imatges fotogràfiques apilades en una torre de metacrilat transparent. Aquestes imatges provenen de pel·lícules en format Super 8 filmades als anys setanta que registren viatges al voltant del món i que ens permeten reeditar, reenquadrar i revisitar el material des d’una mirada atemporal. Evocant una sèrie d’idees sobre el pas del temps, dels llocs i de les seves transformacions, de la memòria i de la seva peculiar forma d’emmagatzemament, les fotografies ens ajuden a realitzar un viatge, que ens permet constatar aquest moure’s sense moure’s tan característic de les societats actuals. L'espectador serà partícip del fet artístic, ja que podrà regirar les fotografies per trobar aquella que busca o que no busca però que troba per atzar.

*Revolver (del llat. revolvêre): 1. tr. Remoure, moure d’un costat a l’altre. 2. tr. Mirar o regirar tot movent de lloc o separant les coses que estaven endreçades. 3. tr. Inquietar, regirar. 4. tr. Tornar a fer el camí que ja s’havia fet (traducció d’algunes de les definicions de l’entrada de “revolver” que apareix al Diccionario de la Real Academia Española).

........................................................................................................................................................

 

Disciplina: instal·lacions
Projecte: Necessito estímuls
Artista: Manel Quintana
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i MíriamHerrerias

Aparador botiga: Carreras, plaça Font Lluminosa

L’exhibició, més o menys oberta, més o menys sincera, més o menys directa, dels problemes que afecten la creació artística és un fet recurrent en molts treballs recents d’autors contemporanis. Però no és tan habitual que un artista proclami publicitàriament el seu fracàs i busqui la col·laboració dels espectadors per refer la seva trajectòria. Fent ús de mitjans altament codificats, com els anuncis publicitaris de televisió, el fals documental o el màrqueting directe, aquesta obra ens convida –o, millor dit, ens obliga com a espectadors– a donar les pautes perquè el creador trobi el camí adequat per satisfer les nostres necessitats i pugui recuperar el seu prestigi. Amb una indissimulada ironia, l’artista posa en joc aspectes com el rol de l’artista en el món actual, l’exhibició impúdica de sentiments privats en alguns mitjans de comunicació, la comercialització de l’èxit i el fracàs, el rendiment de l’art i, finalment, la nostra pròpia posició d’espectadors diletants.

........................................................................................................................................................
 

Disciplina: instal·lació
Projecte: Paisatge
Artista: Lluís Sabadell
Comissariat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Aparador botiga: Cafè Royal, la Rambla

La paraula paisatge (en castellà paisaje i en francès paysage) sorgeix al voltant del segle XVII a la nostra llengua denotant un canvi cultural que té a veure amb la nostra manera de mirar la natura. Aquesta obra reflexiona tant sobre la dimensió cultural que aquest mot exerceix sobre nosaltres com sobre la transformació del nostre entorn. Ens adverteix de com la nostra presència transforma la natura o l’entorn en paisatge, ja que és la mirada humana –cultural– la que exerceix aquest canvi de natura en paisatge. Per tant, és la nostra mirada la que “activa” aquest mot en la nostra cultura, talment com aquest neó que s’activa en detectar una presència –una mirada– mitjançant un sensor de moviment per ultrasons. Alhora, aquest neó suposa un signe d’alerta, ja que ens mostra els paisatges inesperats del nostre entorn quotidià.

........................................................................................................................................................
 

Disciplina: accions
Projecte: Interruptores
Artista: Pacotilla
Comissariat convidat: 1 m2, Invasió subtil per Pere Cañada i Míriam Herrerias
Espai: espai públic

Interruptores són accions realitzades sobre la ciutat amb la finalitat d’evidenciar que el canvi, en tota la seva amplitud, és possible. Els nostres actes quotidians conformen les pulsacions de la intrahistòria, perquè el món viu en base a aquestes petites coses millors que no deixen mai de succeir. Interruptores pretén repensar la funció del mobiliari urbà com a element que ha de fer extensible la ciutat a tothom i facilitar diferents usos i reflexions al voltant d’ella, amb independència de l’edat, del sexe, de la capacitat física, psíquica, sensorial o cultural. Mobiliario urbano para la reflexión humana engloba en aquestes i altres accions el diàleg entre la urbs i les persones que la fan ser.

........................................................................................................................................................
 
ACCIO
 

Projecte: Propi de sabates
Artista: Xavier G-Solís
Espai: recorregut Galeria Dolors Ventós fins la Rambla

Xavier G-Solís neix a Barcelona el 1962. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i tècnic superior en Escultura per l’Escola d’Art de Las Palmas de Gran Canaria, ha dedicat la seva joventut a l’acció comunitària, a la pedagogia i a la docència de la filosofia. És artista visual i en l’actualitat es dedica íntegrament a la seva obra. En els darrers deu anys ha desenvolupat les seves creacions centrades en el concepte i l’objecte “sabata usada” i en les relacions que determina com a símbol paradigmàtic de la història de la humanitat contemporània. Es tracta d’una obra escultòrica, gràfica, performàtica, fotogràfica i fílmica que culmina en instal·lacions.
És una performance urbana en homenatge a la poesia visual de Joan Brossa. Combina el llenguatge del còmic amb la teoria de conjunts de les matemàtiques. Propi de sabates presenta relacions de sabates usades (com a llegat humanista) que al llarg del seu recorregut desenvolupen conceptes mitjançant “globus de còmic/conjunts matemàtics” dibuixats al carrer. Són pensaments, diàlegs i crits de biografies prenyades en les sabates.
La performance consisteix en un recorregut de diverses hores per tota la ciutat en què el performer va deixant, al seu pas, petites instal·lacions efímeres. El performer recull motxilles de sabates usades (prèviamente preparades en diferents punts) i sabates usades que aporten els veïns.

CONVOCATÒRIA

BUSCO SABATES USADES.
COM MÉS USADES, MILLOR.

Si tens sabates usades i vols col.laborar en aquest projecte, pots desar-les a la Galeria Dolors Ventós. Calçada dels Monjos, 26. Figueres

*Aquesta acció està vinculada a l’exposició del mateix artista a la Galeria Dolors Ventós

........................................................................................................................................................
 

INSTAL.LACIÓ I ACCIÓ

 
Disciplina: instal·lació i acció
Projecte: Volem els teus cèntims
Col·lectiu: Miniature
Espai: espai públic

Miniature és un col·lectiu que neix el 2008 com a productora audiovisual per donar suport a múltiples projectes des d’una esfera audiovisual i humana. Enamorats de la imatge i malalts per l’art, treballen el seu propi enfoc conceptual i la necessitat d’autotransgressió des de qualsevol manifestació: gràfica, artística, vídeo, paper, pedra o tisora…

Volem els teus cèntims

En un moment en què la crisi ha entrat a formar part de la nostra vida de la mateixa manera que ho va fer el DVD, la TV o la màquina Nespresso i en què l'art i la cultura sembla que ara han de passar a mans dels bancs a fi que tots ens en sortim d'aquesta, volem repartir art en format econòmic,que en definitiva ja és el que és.

De Santiago Rusiñol diuen que venia duros a quatre pessetes. Aquesta és una història que cada ciutat de Catalunya es fa seva i que volem compartiren el marc d’Ingràvid mitjançant una interacció artística per reflexionar amb Figueres al seu propi espai públic.

Es per tothom conegut que l’art enriqueix la societat, i també que la crisi global no estimula el tràfic de diners com fins fa ben poc. A partir d’aquestes dues circumstàncies Miniature, ha desenvolupat un projecte en què s’intenta experimentar amb aquesta dicotomia en clau de joc d’interessos. Això és, la societat davant de: l’amor a l’art, l’amor als diners, la llei de l’oferta i la demanda, la confiança/desconfiança social.

Miniature proposa al públic d’Ingràvid posar en dubte la famosa dita:

“Ningú dóna duros a quatre pessetes”.

........................................................................................................................................................
 

Disciplina: Instal·lació i acció
Projecte: No en aquest lloc pero si a tot arreu. La sospita.
Artista: Job Ramos
Espai: Rambla i altres espais públics

S’instal·len dos escenaris, un al centre de la cituat, l’altre als afores. Aquests escenaris han estat dissenyats i construïts amb l’objectiu de no ser utilitzats. En diverses localitzacions de la ciutat diversos actors executen una serie d’accions i guions dels quals no s’informarà prèviament. Un informador explica al públic els contiguts de la proposta. La sospita.

........................................................................................................................................................
 
PERFORMANCE INTERACTIVA
 

Disciplina: performance interactiva
Projecte: When We Meet Again
Col·lectiu: Me and the Machine
Aquest projecte està co-programat entre Moves, Festival of Movement on Screen, Liverpool i Ingràvid, festival de cultura contemporània de l’empordà.
Espai: Auditori museuEmpordà, la Rambla
Horaris: consulteu el programa
Els passis són unipersonals

El treball d’en Sam i la Clara prové de la unió entre la música, la il.llustració i les belles arts, i la dansa i els estudis de Mèdia, respectivament. Es van conèixer mentre estudiaven Rendiment i Arts Visuals a la Universitat de Brighton (2008) i des de llavors han col.laborat per crear extranyes experiències sensuals i situacions imaginàries en els que el participant està convidat a intervenir i jugar: jugar un paper, el joc, cantar una cançó vella oblidada,  jugar un joc, jugar.
Aquest projecte va ser guardonat amb el  “Primer Premio en el desempeño” dels Premios de Arte Joven 2009, assignat per la Junta de Castilla y León. Treballen a Brighton ( Regne Unit) assistits pel col.lectiu d’artistes The Basement.
"Cuando nos conocimos, tú me veías a mí, Pero yo a ti no", recorda la dona invisible.

When We Meet Again
When We Meet és un vídeo que es fa servir com a màscara, una inusual experiència sensorial que inclou una banda sonora en 3D, un antic ball oblidat, un oceà, un sabor, un amic invisible… a tu i a mi.
Un vídeo capturat des d’una perspectiva de primera persona i visualitzat amb ulleres de vídeo substitueix el teu camp de visió. En mirar cap avall veus un cos aliè, un nou cos amb el qual moure’t i reunir-te amb presències invisibles.
A través d’un recorregut de trobades mitjançades per la tecnologia, encegats per la visió, desplaçats pel que sents i veus al teu voltant tot i saber que no és aquí, aquesta obra qüestiona la funció (i de-funció) del cos de carn i os en els nostres temps d’inundació mediàtica.

Patrocinat per Arts Council England, Brighton & Hove Arts Commission, Moves10 i Ingràvid Festival de Cultura Contemporània.
Amb el suport de The Basement, Blast Theory, South East Dance i Lighthouse.

........................................................................................................................................................
 
PERFORMANCE
 

Projecte: The ten best tips ever, en ordre alfabètic
Autor: Antonio Ortega
Espai: Teatre Municipal El Jardí
Horari: divendres 24 a les 22 h
Aquest projecte està co-programat entre el museuEmpordà i Ingràvid, festival de cultura contemporània de l’empordà.

The ten best tips ever, en ordre alfabètic forma part del projecte The World According to Antonio Ortega (“El món segons Antonio Ortega”), una peculiar anàlisi delmón que recull molts dels seus anteriors treballs experimentant amb plantes, animalsi persones com a objectes d’estudi de comportament social. Els deu millors consellss’expliquen a través d’algunesd’aquestes obres i experiències personals.
The ten best tips ever, en ordre alfabètic forma, amb Cabaret Voltaire i El Manifest Groc, una trilogia d’espectacles en els quals el director d’escena Xavier Giménez Casas s’ha acostat a les diferents etapes de les pràctiques més inconformistes de l’art contemporani: primer el dadaisme; més tard el Manifest Groc de Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch; i ara, la col·laboració amb un artista contemporani, Antonio Ortega.
The ten best tips ever, en ordre alfabètic és fruit d’una recerca per traçar lligams entre diferents àrees de la producció cultural contemporània (teatre, música, art...).

SER ALT – MESURAR LA TEVA ENTREGA – FER REGALS – DIR EL QUE ÉS IMPRESCINDIBLE – FLUIR – MONETITZAR – NO SOMRIURE – FINGIR ÉSSER MÉS ESTÚPID – MANTENIR LA PARAULA – ENSENYAR LA CARA.

Autor
Antonio Ortega
 
Actors
Xavier Llorens
Arnau Puig
Albert Riballo
 
Música en directe
Dani Granados
Pau Rodríguez
 
Vídeo
Marta Tomàs
 
Disseny gràfic
Àlex Gifreu
 
Escenografia i vestuari
Rafel G. Bianchi
Dolors Juárez
 
Dramatúrgia i direcció
Xavier Giménez Casas
 
Producció
David G. Torres

........................................................................................................................................................
 
POESIA
 

Disciplina: poesia
Projecte: Verbulaire
Poetes: Joana Brabo i Max Besora
Espai: mercat de la Plaça del Gra
Horari: dissabte 25 de 10.30 a 12 h



Verbulaire és una intervenció poètica en ple mercat de fruita i verdura que cada dissabte té lloc a Figueres, concretament a la Plaça del Gra. Productors de tota la comarca canvien la fisonomia d’aquest lloc, una plaça pública, quadrada i coberta, sense parets, al temps que l’omplen de vida, intercanvi, crits, .... Un espai del què cal tenir en compte que la resta de dies és un simple lloc de pas.
Verbulaire és una infiltració, una nova veu que entra en aquest espai.
Per segon any dues veus del panorama poètic més actual passaran a ser per unes hores verbulaires, i ... a veure què passa ...

Joana Brabo
(Barcelona, 1975)
De formació grafista i il·lustradora, de mica en mica incia el seu projecte de micropoesia EN3PALABRAS al 2006. La materialitza en forma de xapes i així la màgia del llenguatge s’instal·la a la solapa per transmetre conceptes, sensacions, estats d’ànim, voluntats, en fi, tot allò que rau al nostre sobconscient però un no és capaç de verbalitzar: en tres xapes. Combina l’activitat de microempresària amb els recitals en directe, petits xous de malabarismes poètics en els quals petites paraules donen grans respostes a la vida amb un dolç sentit de l’humor.

EN3PALABRAS:
LO BUENO
SI BRABO
TRES VECES BREVE

Max Besora
(Barcelona, 1980)
Max Besora participa en recitals públics en bars de Barcelona i la rodalia des de fa uns quants anys. Ha publicat un llibre, L’espectre electromagnètic, i defineix els seus textos breus com una mena de pregàries religioses plenes de petits moviments sísmics espirituals.

........................................................................................................................................................
 
PONÈNCIA
 

Disciplina: ponència
Projecte: Cultura i ciutadania
Ponents: Jorge Luis Marzo i Tere Badia
Espai: Domo
Presentació: dissabte 25 a les 18 h

Jorge Luis Marzo
(Barcelona, 1964)
Historiador de l’art, comissari d’exposicions, escriptor i profesor de l’Escola Elisava/Universitat Pompeu Fabra. Entre els seus recents projectes curatorials destaquen El (d)efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana (2010), Low-Cost. Lliures o còmplices (2009) i Espots electorals. L’espectacle de la democràcia (2008). En l’àmbit editorial, destaquen La memoria administrada. El barroco y lo hispano (2010), ¿Puedo hablarle con libertad, excelencia? Arte y poder en España desde 1950 (2010), Arte Moderno y Franquismo. Los orígenes conservadores de la vanguardia y de la política artística en España (Premi Fundació Espais a la Crítica d’Art, 2008), Fotografía y activismo social (2006), Me, Mycell and I. Tecnología, movilidad y vida social (2003) i Planeta Kurtz (2002). www.soymenos.net

Tere Badia
(Mèxic, 1964)
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i màster en Societat de la Informació i el Coneixement per l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC. Treballa especialment en l’àmbit de les polítiques culturals, la teoria de xarxes i la investigació artística. Ha realitzat diversos estudis analítics en l’àmbit de la cultura i de la I+D+i aplicada a les arts visuals. És professora d’Ètica de la Comunicació a l’escola universitaria IDEP de Barcelona. Recentement ha coordinat la plataforma Disonancias a Catalunya per al foment de les relacions entre artistes i departamentes d’investigació d’empreses i organitzacions, i també la Xarxa d’Espais de Producció d’Arts Visuals de Catalunya (Xarxaprod). Actualment és directora d’Hangar, centre de producció i d’investigació d’arts visuals a Barcelona, i prepara l’exposició El (d)efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana amb J.L. Marzo per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Cultura i ciutadania

Amb l'arribada de la democràcia, els poders públics van plantejar la cultura i l'art com a mitjans per crear ciutadania. La cultura havia de suposar el camí per a la retrobada de tots els espanyols després de la dictadura. El 1982 hi havia 5 museus d'art modern i contemporani a tot l'estat. El 1996 ja n'hi havia 25. D'altra banda, amb la creació de l'estat de les autonomies, les nacionalitats històriques també van assumir la cultura com a forma d'afirmació identitària. Som millors ciutadans gràcies a l'art? O “millors” consumidors culturals? És possible pensar que la cultura fa ciutadania i no que la ciutadania és la que fa la cultura? Només entre el 8 i el 10% dels espanyols visita museus d'art contemporani: és això resultat d'aquella politica o una tapadora per fer indústria turística? Una cultura desvinculada del sistema educatiu pot realment crear ciutadania? Us convidem a parlar entre tots i totes d'aquestes suculentes qüestions.
........................................................................................................................................................
DOCUMENTAL
 

Disciplina: documental
Projecte: Winnebago Man
Director: Ben Steinbauer
Espai: Domo
Presentació: dissabte 25 a les 20.30 h
Taula rodona moderada per Eudald Camps

 

Jack Rebney és un venedor d’autocaravanes. Al 1988 per tal de promocionar-les es realitzen uns vídeos comercials. Algunes preses falses d’aquests vídeos, en els que apareix en Jack dient paraulotes i bajanades, són editades en un clip final d’uns 4 minuts, i encara se’n fa un
clip posterior que dura uns 10 minuts. Poc temps més tard el vídeo va convertir a en Jack en un heroi del underground, gràcies a la circulació de vídeos pirates. El propi Spike Jonze (Com ser John Malcovich) va fer 100 còpies del vídeo i el va enviar als seus amics com a regal de nadal.
Amb l’aparició de You Tube, i gràcies a l’efecte dels vídeos virals, aquest petit tall de preses falses va esdevenir un èxit global. Jack Rebney, aliè a tot l’èxit desencadenat, va esdevenir una icona no volguda amb conseqüències terribles.
El documental es va crear gràcies a que el seu director, Ben Steinbauer, va trobar-se el clip per la xarxa. A partir de la troballa, fa recerca i recorre el deliri de Jack Rebney. Realitat i ficció es confonen, com confús és el propi personatge del film. Winnebago’s man és una reflexió sobre les construccions de mites i icones a la nostra era i el punt d’inflexió que sobre això marquen les noves eines de comunicació global.
Per a venir al passi amb més informació, visiteu: http://tinyurl.com/winnebagoman

Després del passi la pel·lícula serà comentada per Eudald Camps, crític d’art i responsable de la programació del cinema Truffaut.

El passi d’aquesta pel·lícula és possible gràcies a la col·laboració del mateix Eudald Camps, al Cineclub Diòptria (Figueres), i al programa  El Documental del Canal 33.

........................................................................................................................................................
 
AUDIOVISUAL (ballable)
 

Projecte: Mashupmbrat
Col·lectiu: O.A.U.!
Espai: Domo, la Rambla
Horari: dissabte 25 a les 23 h

O.A.U.! comença el seu projecte al voltant de 2006, format per Alberto Jiménez i Xavi Torrents, sent de les primeres formacions de l'estat que oferien directes totalment audiovisuals (el vídeo incorpora àudio). Han presentat el seu primer espectacle per festivals i sales de tot el país i els seus vídeos a YouTube han sobrepassat el milió de visites. En aquest sentit, també han sofert “la mà dura” de YouTube diverses vegades, i les seves videocançons han estat esborrades de la Xarxa, ja que la creació d'una peça a partir de fragments d'altres peces és il·legal.
Així, al 2010, després d'una pausa de dos anys, durant els quals cadascú ha seguit amb altres projectes, s'incorpora Enrique Sánchez en substitució d'Alberto i junts creen la plataforma Illegal Content Artists per reivindicar el dret a la lliure creació per sobre del dret a la propietat intel·lectual.

Immersos en un món cada cop més audiovisual, des de l'aparició de YouTube qualsevol cosa present, passada o futura pot ser cercada. O.A.U.! extreu i retalla d'aquesta base de dades mundial clips a partir dels quals crea cançons íntegrament en directe que es miren i s'escolten, formant així un collage audiovisual únic. Entre tal quantitat d'informació visual disponible, O.A.U.!, fidels al seu anterior espectacle El xou d'O.A.U.!, ha mirat de trobar en la immensitat la serie B, C, Z de YouTube: el bizarrisme, “la cultura porqueria”, clips amb menys de 5 visites (existeixen!) o clips de cultura de masses. Més de 1.000 clips que conformen una hora d'espectacle visual i sonor, surreal i hilarant, electrònic i de ball i que no deixa de ser un mirall, a vegades preocupant, de la nostra realitat contemporània. L'espectacle es crea en directe mitjançant Ableton Live i Resolume Avenue i un bon grapat de "catxarrets" controladors.

........................................................................................................................................................
 
TALLER
 

Projecte: BolaBellaMátic
Col·lectiu: La Más Bella
Comissariat convidat: Desde Madrid, per Javier Martín (Hablar en Arte)
Consultar horaris a la programació
Espai expositiu: Domo i Cafè Royal

La Más Bella

(Madrid, 1993)
La Más Bella és un projecte de reflexió, acció i experimentació en el món de l’edició d’art contemporani que promou i realitza projectes artístics específicament pensats per ser editats per canals i mètodes alternatius al món editorial convencional.
Nascuda el 1993 de la mà de Diego Ortiz i Pepe Murciego, La Más Bella ha publicat més de 30 edicions, comptant amb prop de 700 col·laboradors tant de l’àmbit artístic i cultural espanyol com del llatinoamericà i d’altres racons del món. La Más Bella ha volgut ser sempre un producte experimental tant en el format com en l’aparença externa, apropant-se a la idea de revista assemblada o llibre objecte que han conreat molts artistes i col·lectius al llarg del segle XX.
L’originalitat del projecte de La Más Bella rau en la creació de revistes i projectes experimentals que reflexionen i investiguen sobre aspectes tradicionals de l’edició d’art: els continguts, els col·laboradors, els temes, el format, la distribució, etc. Procura crear edicions originals i diferents, fent servir pocs mitjans i molta imaginació.
La Más Bella és un projecte de reflexió, acció i experimentació en el món de l’edició d’art contemporani que promou i realitza projectes artístics específicament pensats per ser editats per canals i mètodes alternatius al món editorial convencional.

La Más Bella proposa per a ingràvid tres accions:

Taller previ: format per un grup de treball amb els estudiants IES Deoulofeu. Durant diversos dies aquest grup analitzarà i posarà en pràctica les estratègies d’autoedició i autogestió que La Más Bella desenvolupa en el món de l’edició de revistes d’art contemporani i en la creació de llibres d’artista.
 
Taller Familiar:  en aquest cas dirigit al públic familiar que visiti el festival, amb entrada lliure, i al qual es podrà accedir en els horaris que es poden veure al programa.

Ambdós tallers pretenen estimular en cada alumne el desenvolupament d’un projecte personal (plàstic, visual, literari…) específicament pensat per ser editat, reflexionar sobre les possibles maneres de dur a terme aquesta edició, posar en comú una estratègia i fer una edició amb els mitjans al nostre abast.

Com a element unificador, i Tercer, La Más Bella es recolzarà en un del seus projectes recents: BolaBellamàtic, unes màquines expenedores automàtiques que venen boles a preus populars (1 euro). Els tallers animaran la creació de petites edicions i d’obres seriades per ser venudes
en dues màquines BolaBellamátic, que seran alimentades i posades a disposició de qualsevol ciutadà durant el festival. Així, les petites obres creades durant els taller tindran un recorregut i una difusió immediates, escurçant l’abisme que sol haver entre la producció artística
contemporània i el ciutadà.

Associació cultural Z.E.T.A (Zona d'Experimentació i Treballs Artístics). A.P 124. 17486 Castelló d'Empúries. Rafael Camps - rafael@pantallaz.com - Esther Pujol - esther@pantallaz.com.