logo

Instal.lacions 2016

>> INSTAL·LACIONS ARTÍSTIQUES A L’ESPAI PÚBLIC

 

JOFRE SEBASTIÁN
(Barcelona, 1979)
Empordà IX
(Empordà 2009-Nou)

 

Sebastiàn viu i treballa al Baix Empordà, i els seus treballs, presentats a diferents ciutats del món, tenen una intensa relació amb el paisatge, i són tractats de manera molt matèrica i amb una reflexió i lectura crítica de la relació home-lloc, urbanitat-ruralitat.

“Empordà IX (Empordà 2009-Nou)” és un projecte participatiu que té com a origen una enquesta oberta a tothom publicada al web de l’Ingràvid. L’enquesta presentada té com a premisses una sèrie de conceptes, ubicacions, colors i hipotètics dibuixos que descriuen l’entorn que representa l’Empordà contemporani (amb la possibilitat d’afegir-n’hi, si s’escau, segons el criteri del participant). D’aquí el nom del projecte: IX, que fa referència a l’any en què s’ha dut a terme, i nou, com a novetat de la percepció d’aquest, fugint ja de l’estereotip del paratge bucòlic que s’ha publicitat des dels anys seixanta amb la idealització de la virginitat, bellesa i tranquil·litat d’aquest entorn.

Mitjançant els resultats obtinguts a l’enquesta, es construeixen una sèrie de casetes d’ocells (referència al subconscient col·lectiu dels estornells de la Rambla de Figueres), com a receptacles informatius dels propòsits del públic que hi ha contribuït a priori (una imatge, un color i un concepte) que mostren com a resultat la seva particular visió de l’àmbit que habita o freqüenta, o, si més no, que el vincula d’una manera o altra.

 

JOB RAMOS
No en aquest lloc, però sí a tot arreu. La sospita
Vídeo

S’instal·len dos escenaris, un al centre de la ciutat, l’altre als afores. Aquests escenaris han estat dissenyats i construïts amb l’objectiu de no ser utilitzats. En diverses localitzacions de la ciutat diversos actors executen una sèrie d’accions i guions dels quals no s’informarà prèviament. Un informador explica al públic els continguts de la proposta. La sospita.

 

PAU FAUS
Happy Bunker

Arquitecte i artista visual. Explorador de la quotidianitat urbana i de les pràctiques autònomes dins la ciutat contemporània. Els seus treballs busquen activar mecanismes de representació, narració o interacció que facin aflorar les particularitats i els conflictes del lloc on es troba. Ha estat professor de la Universitat d’Arquitectura del Vallès (UPC) i ha format part del col·lectiu d’exploració urbana Observatori Nòmada. És autor del llibre La ciudad jubilada i coautor del llibre Cohabitaciones. Patrimonio, taxidermia y autoconstrucción en Valparaíso. Ha impartit tallers i exposat el seu treball a diversos centres d’art contemporani de Catalunya i ha desenvolupat la seva obra a diverses ciutats de l’estranger (Buenos Aires, Valparaíso, Muci, Varsòvia…).

La sobredimensió del risc és una estratègia habitual a l’hora de justificar mesures de control i vigilància. Sota un estat d’alerta, la sensació de vulnerabilitat creix i augmenta la demanda en matèria de seguretat.

La relació sembla òbvia, però a vegades la seqüència acaba retroalimentant-se fins a nivells insospitats.

La instal·lació Happy Bunker reflexiona sobre aquest fenomen prenent l’exemple de la seguretat vinculada a la infància. Si bé és cert que infància i fragilitat són paraules que sempre han anat de la mà, darrerament sembla que s’han convertit en sinònims. Això s’ha traduït en una creixent bunquerització dels infants, que minimitza el seu contacte amb l’exterior fins a nivells impensables anys enrere.

Aquesta sobreprotecció, fruit de suposades amenaces externes, és aplicable a nombrosos sectors de la societat actual. A Happy Bunker l’espai lliure sobrevigilat acaba esdevenint militar. Potser haurem de començar a assumir que la felicitat ja només és possible si està envoltada de tanques.

 

MANEL GRÀVALOS
Children at play

Un sistema de senyals que reivindica un espai compartit, públic i segur. Per fer-ho incorpora el cotxe en el paper d’intrús que irromp en el desenvolupament d’activitats lúdiques entre la mainada. A partir d’un pictograma que representa un nen o una nena, es componen situacions de joc al voltant de les quals transiten els cotxes, de manera que es crea la sensació de perill i s’alerta de l’estatus de privilegi dels vehicles.

 

MECHU LÓPEZ
Ni drets ni humans
Article 30.

La instal·lació és una representació simbòlica de la cartografia dels viatges, recorreguts i experiències dels refugiats, des dels països d’origen fins als països d’arribada a Europa i de deportació.

Crisis de refugiats o crisis d’humanitat?

El 18/03/2016 líders europeus signen amb Turquia un acord per a la deportació de tots els refugiats que arribin a Europa per demanar asil a partir del dia 19/03/2016.

Per aquest acord, es retornen a Turquia a tots el «migrants», inclosos els refugiats.

Aquest acord nega la condició de refugiats i incompleix els drets establerts en la Convenció de Ginebra dels estatuts dels refugiats.

Seran els estats europeus signants capaços de complir aquest acord amb eficiència i exercir el poder burocràtic del control migratori europeu en contra inclús dels drets humans i la Convenció de Ginebra de l’estatut dels refugiats ?

És aquesta la «solució definitiva del problema dels refugiats» a Europa?

 

Artículo 30 – Declaración Universal de Derechos Humanos

Nada en la presente Declaración podrá interpretarse en el sentido de que confiere derecho alguno al Estado, a un grupo o a una persona, para emprender y desarrollar actividades o realizar actos tendientes a la supresión de cualquiera de los derechos y libertades proclamados en esta Declaración.

«La declaración proclama, la realidad traiciona. Nadie podrá suprimir ninguno de estos derechos, assegura el articulo 30, però bien hay alguien que podria comentar: ¿No ve que puedo? Alguien, o sea: el sistema de poder, siempre acompañado por el miedo que difunde y la resignación que impone.»

(Leído en Neuquén, Argentina, el martes 26/02/2002, cuando Galeano recibió el doctorado honoris causa de la Universidad del Comahue por su contribución a los derechos humanos y a la identidad cultural.

 

PERE VILARDEBÓ
Time Machine
Projecte transefímer de la xarxa transversal

 

Avui en dia les residències artístiques representen per als artistes quelcom més que un espai on treballar i desenvolupar les seves idees. En els nostres dies les residències d’aquest tipus poden significar un abans i un després en la trajectòria artística, no només des d’un punt de vista individual sinó també de col·lectiu.

Així doncs, aquests espais tenen una comesa de vital importància en el món de les idees i els seus canals d’expressió final. Les “fàbriques de les arts” ofereixen un entorn de protecció a aquells que podríem entendre com a “espècies protegides “.

És per això que els artistes poden veure d’alguna manera aquests llocs com a reserves naturals, que preserven allò que no podem, com a societat, veure desaparèixer o extingir-se.

La base d’experimentació d’aquest projecte rau en aquesta línia conceptual. El projecte posa de manifest les vicissituds actuals d’aquells que ens dediquem a la creació contemporània i les arts plàstiques. A través d’un paral·lelisme bàsic, utilitzant reconegudes espècies en extinció, representem una ficció crítica, proveïda d’eines capaces de dramatitzar una situació real i subratllar d’aquesta manera el panorama cultural actual.

El projecte té especial interès en les el·lipsis temporals; d’alguna manera s’ha jugat amb la tecnologia actual per acostar cada vegada més aquelles coses que tenim molt lluny. Així doncs, a través de l’analogia “Time Machine” el projecte intenta entrar al seu torn en el terreny de la ficció com a mirall de la nostra realitat. Fent servir la tecnologia 4G, que avui en dia tots, o la gran majoria de nosaltres, utilitzem, se’ns obre un portal que ens comunica directament amb una realitat augmentada, proveïda de miralls crítics i que ens explica a través d’un llenguatge proper al de la ciència-ficció cap a on ens dirigim culturalment com a societat si no parem atenció als senyals.

La intenció és crear un itinerari per racons arquitectònics del centre de la ciutat perquè el públic pugui veure amb tota tranquil·litat el seguit d’imatges que van apareixent a la pantalla del seu terminal. El recorregut té com a principal comesa exposar el concepte aquí descrit.

Date: septiembre 23, 2016